‘Make a difference’ per Nadal

Qui no ha llegit o escoltat o vist una versió del clàssic Un conte de Nadal?Segons el seu protagonista Ebenezer Scrooge el Nadal és una ximpleria, una pèrdua de temps, l’època de l’any en què tots seguim el costum inútil de desitjar-nos pau, amor i felicitat, paguem sense diners, tenim un any més a l’esquena i no som ni una hora més rics.En el senyor Scrooge destaca la seua falta de comunicació, el seu desinterès per relacionar-se, cosa que l’ha portat a no tenir empatia dins de la seua empresa i fora. A còpia de centrar-se exclusivament en el business, només la rutina del treball ocupa la seua vida, i a la llarga el seu aïllament reforça les amargors de la seua professió. Sembla haver caigut en la tirania del dia a dia, sense la il·lusió del demà. No té motivació, només la por a no perdre, a no quedar-se enrere. I tot plegat fa que visqui amb por del que és diferent, a allò nou, que no m’enganyin, i arriba a creure que tots l’enganyen: empleats, familiars, clients, el destí, la seua ciutat, l’època que li ha tocat viure.Si el senyor Scrooge s’atrevís a obrir els ulls veuria oportunitats, veuria necessitats, veuria persones de les quals pot aprendre, a les quals pot ajudar o que el poden ajudar. No els diré qui li obre els ulls al senyor Scrooge per si volen disfrutar del clàssic de Charles Dickens. Però sí que els diré que en aquestes dates hivernals propícies a la renovació podem utilitzar els fantasmes del Nadal del senyor Scrooge per fixar-nos en el nostre voltant i reconèixer aquesta persona de la qual aprendrem a tenir paciència, a relativitzar, a guardar la calma, a veure oportunitats, a resistir, a tenir il·lusió o a renovar-la.Com al senyor Scrooge, el Nadal em diu que accepti el passat, que n’aprengui el bo i el dolent, per conèixer el present, perquè no se m’escapi, i per reconèixer també que el futur no està escrit, que s’escriu ara.Un conte de Nadal em recorda que tot s’acabarà per a mi i que no quedarà res dels meus projectes, de les meues il·lusions i esperances. Per a què esforçar-me llavors? Com l’inefable avar, crec que precisament perquè hi ha un final, perquè arriba l’instant en què has de deixar tot, és per aquesta raó justament que cal esforçar-se, que no hem de llançar la tovallola. Com que hi haurà un final, és per això mateix que ho faré al millor possible avui. Entre tots, voler que sigui diferent, que el que fem serveixi d’alguna cosa, és el que fa que valgui la pena viure. Precisament perquè hi haurà un final és que vull fer una cosa diferent, contribuir a una cosa que sigui vàlida. És el que diuen de make a difference.Els qui els portem aquesta columna setmanal sobre lideratge volem desitjar-los unes molt bones festes amb aquest pensament: si el Nadal no existís, ens agradaria moltíssim inventar-lo per a vostès.