Escoles rurals: entre la supervivència i l’oportunitat

Les escoles rurals són una peça fonamental en la vida dels nostres pobles. Una vida que perilla perquè hi ha reptes cada vegada més complexos que posen en risc la seva supervivència, però també ofereix una sèrie d’oportunitats gràcies a l’entorn on estan ubicades. El nombre de places a les escoles rurals es basa en el nombre d’infants que consten al padró municipal, un sistema que aparentment preserva l’essència de l’escola de poble. Les escoles rurals sovint tenen grups reduïts d’alumnes, i un petit descens en la matrícula pot posar en perill la seva viabilitat. Algunes famílies que viuen en pobles decideixen matricular els seus infants en centres de municipis més grans. És el turisme escolar que provoca que el nombre d’infants que consten al padró sovint no reflecteixi la realitat del centre educatiu. Aquest turisme escolar no és bidireccional, perquè no permet que famílies que optarien per una escola del poble puguin accedir a l’escola rural si la seva oferta permetés un petit increment respecte al padró.Al voltant d’un 40% dels municipis catalans tenen menys de 500 habitants, i un 25% no arriben als 2.000 (l’Atles del món rural, 2022). Aquesta realitat, marcada per la baixa natalitat, amenaça el futur de molts pobles.La despoblació comporta una progressiva desaparició de serveis i infraestructures bàsiques, i un deteriorament econòmic i social del municipi. Les escoles rurals esdevenen un símbol d’aquesta lluita entre l’oportunitat de revitalitzar els territoris i la supervivència d’un model educatiu essencial per mantenir la cohesió social i frenar l’èxode rural.La idiosincràsia de l’escola rural es basa en un model educatiu que combina proximitat, qualitat humana i adaptabilitat. A les aules multigrau o amb baixa ràtio, els infants de diferents edats avancen junts en l’aprenentatge. L’escola rural promou una experiència enriquidora amb metodologies actives, participatives i relacions properes. Aquest enfocament permet una educació personalitzada que respon a les necessitats de cada nen o nena, reforçant la confiança entre docents, alumnat i famílies. A més, les escoles rurals sovint arrelen els seus projectes a l’entorn local, aprofitant els recursos naturals i culturals per fomentar un aprenentatge pràctic i significatiu. En el marc de l’educació 360, que integra els espais formatius dins i fora de l’aula, aquestes escoles esdevenen motors de cohesió social i cultural, tot promovent valors com la solidaritat i la col·laboració. Lluny de ser només centres d’ensenyament, són punts de trobada que enforteixen el teixit comunitari i reivindiquen el paper de l’educació com a eix vertebrador dels territoris rurals.