Viena
Avui s’acaba l’any. Els he de reconèixer que mai m’ha agradat la nit de Cap d’Any. No m’agrada ni el raïm. Jo passaria ràpid des del dia 27 de desembre fins al dia 1 de gener. Avui tothom sembla obligat a sortir de festa, i quan expliques que a tu aquest dia no t’agrada, et miren estranyats. Com que res passa perquè sí, avui tinc l’oportunitat d’explicar-ho. La veritat és que no tinc cap motiu objectiu, ni m’ha passat mai res per aquesta data. Com molts joves de la meva generació, vaig passar nits de Cap d’Any en un dels esdeveniments més multitudinaris que se celebraven a la ciutat. Potser per això vaig decidir que era millor treballar! Així que la majoria de nits de Cap d’Any, les he treballades. Quan era més jove, ajudant a la discoteca del Racó d’en Pep, i des que vaig ser metge, convertint-me en un habitual als equips de guàrdia d’aquesta nit. Són guàrdies d’activitat normal fins a les 4-5 de la matinada, quan atenem les persones que han gaudit de forma poc saludable d’aquesta nit. Personalment, el millor del dia 31 de desembre és que deixa pas a l’1 de gener. Per a mi aquest sí és un dels millors dies de l’any. L’equivalent de la nit de reis per als adults, en la qual tenim il·lusió per aconseguir tots els propòsits que ens hem fet sense saber que ens depararà. Sembla que l’any que comença ens dona un dia de treva perquè, per almenys un dia, siguem feliços. Que pensem que els problemes es resoldran, que tot anirà bé i que en el pitjor dels casos ens mantindrem igual que l’any anterior. Com si tot el que ha passat fins a la nit anterior ja fos història i el temps ens donés un dia de treva: Avui pensi que tot és possible. Després vindrà la realitat. Però a més el dia 1 tenim dos esdeveniments especials: el concurs de salts d’esquí i el concert de Cap d’Any des de Viena. El concurs de salts d’esquí sempre m’ha semblat fascinant. Veure els esquiadors saltar pel trampolí de 140 metres i la seva destresa per caure bé sense immutar-se. El concert de la filharmònica amb tots els valsos i obres dels germans Strauss són senyal que ha començat l’any. Un cop acaba la Marxa Radetzky que vingui el que hagi de venir, oficialment haurà començat l’any. Així que, per als qui els agrada aquesta nit i per als qui no, que tinguin un bon 2025!