Nadal de contradiccions

Arribem aL Nadal amb llums encesos i aparadors plens, però la realitat de moltes famílies treballadores és molt diferent. L’encariment generalitzat de la vida, sumat a la manca d’una pujada proporcional dels salaris i convenis laborals, està ofegant les llars.Els preus han pujat desmesuradament en àmbits com l’alimentació i l’habitatge. Omplir la cistella de la compra s’ha convertit en una missió impossible. Mentrestant, els salaris segueixen estancats, desconnectats de l’augment del cost de la vida. Els convenis col·lectius no arriben a temps i les pujades són insuficients per compensar la pèrdua de poder adquisitiu.Aquesta situació es veu agreujada pel consumisme nadalenc. Campanyes com el Black Friday fomenten despeses innecessàries, mentre les joguines, un símbol de les festes, són més cares que mai. Cada cop és més habitual retornar regals després de Reis, malgrat les penalitzacions.Ens diuen que l’economia va bé, que el PIB creix, però les famílies no ho noten. L’atur es manté invariable i els beneficis del creixement econòmic no arriben a tothom. Les llars prioritzen despeses bàsiques i retallen altres necessitats, forçades a una redistribució que només evidencia la tensió econòmica actual.L’habitatge és un dels grans responsables. Els preus del lloguer estan fora de control, impulsats pel negoci dels pisos turístics. Un pis normal pot costar 1.000 euros al mes, però en turisme genera fins a 7.000 euros mensuals. Això expulsa les famílies de les seves llars i consolida desigualtats insostenibles.Enmig d’aquest escenari, una reivindicació fonamental és la reducció de la jornada laboral. Tenir més temps per viure i estar amb la família és essencial. Reduir la jornada no només milloraria la conciliació, sinó que també fomentaria la productivitat i ajudaria a distribuir millor la riquesa. Nadal, que hauria de ser un moment per estar amb els éssers estimats, es veu condicionat per llargues jornades i tensions constants.Les festes han deixat de ser un període d’alegria per convertir-se en una lluita per quadrar números. La cua de despeses que arribarà al gener agreujarà encara més la crisi econòmica domèstica. Si no s’actua de manera immediata per ajustar salaris, controlar preus, regular el mercat de l’habitatge i implementar una reducció efectiva de la jornada laboral, el futur serà encara més incert. No podem sostenir aquesta situació indefinidament. És hora que les polítiques econòmiques posin les persones al centre. Per què, si la gent no pot viure dignament, de què serveixen els indicadors que diuen que l’economia funciona?El consumisme no és la solució i la solidaritat només omple una part del buit. Necessitem mesures estructurals per garantir un Nadal i un futur més justos.