Lideratge històric: Carlemany

Carlemany, també conegut com Carles el Gran (Carolus Magnus), va ser un líder únic i avançat a la seua època, que va deixar una empremta inesborrable en la història europea. El seu regnat, del 768 al 814, va estar marcat per les seues conquestes i gairebé sempre, victòries militars; la seua promoció i els seus esforços per aglutinar les diferents cultures i pobles sota el seu govern i la seua visió única. A l’analitzar l’estil de lideratge de Carlemany, podem obtenir informació sobre el lideratge eficaç i sobre com inspirar i motivar els altres. Una de les principals lliçons de lideratge que es poden aprendre de Carlemany, i la primera que vull destacar, és la importància de predicar amb l’exemple. Era conegut per la seua incansable ètica de treball i solia treballar al costat dels seus soldats. Aquest enfocament pràctic del lideratge va ajudar a fomentar un sentit de camaraderia i respecte entre Carlemany i els seus seguidors. També va recalcar el desenvolupament personal, donant un exemple a seguir per al seu poble. Al valorar el treball i la disciplina orientades a l’èxit, Carlemany va demostrar que estava compromès amb la prosperitat del seu imperi. Una segona lliçó del lideratge i del llegat de Carlemany era la delegació, ja que sabia que no podia governar tot el seu imperi sol. Va designar líders capaços perquè s’encarreguessin de les diferents regions del seu imperi i els va donar la confiança i autonomia que necessitaven per prendre decisions en benefici del seu poble. Al delegar autoritat, Carlemany va poder crear un sentit de responsabilitat i propietat compartida entre els seus seguidors, cosa que va contribuir a fomentar la lleialtat i el compromís pels seus ideals i la seua visió. Una tercera lliçó de lideratge que es pot aprendre de l’estil de lideratge de Carlemany és la importància d’una comunicació eficaç. Carlemany va reconèixer el valor dels missatges clars i concisos i va establir una xarxa de comunicació basada en una xarxa de missatgers per mantenir connectat el seu imperi. També va fomentar l’ús del llenguatge escrit, que va ajudar a difondre el coneixement i millorar la comunicació en tot el seu regne. Al promoure una comunicació eficaç, Carlemany va poder assegurar-se que els seus seguidors comprenguessin i compartissin la seua visió i els seus objectius. Un exemple de la delegació eficaç de Carlemany es pot veure en el seu nomenament de funcionaris coneguts com a missi dominici, o “enviats del senyor rei”. Carlemany va elegir els missi dominici en funció de la seua lleialtat cap a ell i la seua competència en l’administració de justícia. Els missi dominici eren “homes eminents i distingits, seleccionats entre els ciutadans més prominents i venerables”, i havien de fer un jurament de lleialtat al rei. Un altre exemple de la delegació eficaç de Carlemany es pot veure en el seu nomenament de poderosos governadors regionals coneguts com a marcgravis. Segons els Annals Reials dels francs, els marcgravis eren “els funcionaris de més alt rang de l’imperi” i eren responsables de supervisar la defensa de les fronteres de l’imperi i administrar els assumptes de les seues respectives regions. Una quarta lliçó de lideratge va ser la seua clara visió del futur. Volia crear un imperi cristià unificat que portés pau i prosperitat per al seu poble. Va establir metes i objectius clars, amb clara demostració de les seues competències de comunicació, empatia i delegació. Com es mostra en aquest article, aquest lideratge de Carlemany és avui dia molt vi i ens dona les claus per poder ser autèntics líders.