Any nou i nova organització judicial

L’any 2025 ha començat amb importants novetats en l’àmbit jurídic, que van inclús més enllà, i transcendeixen a tota la societat, amb la publicació de la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia. Sempre han estat una preocupació dels governants, sense diferències de color, vull dir, de partit, les dificultats, mancances i retards en què es mou l’Administració de Justícia, la qual cosa s’ha traduït en diverses reformes de la normativa processal, la darrera de les quals va tenir lloc al desembre de 2023, impulsant l’aplicació de les noves tecnologies de la informació, garantint la prestació del servei públic amb mitjans digitals interoperables, disposant la utilització d’expedients electrònics, i reconeixent als ciutadans el dret a relacionar-se amb l’Administració de Justícia utilitzant mitjans electrònics.Ara, quan encara no hem assumit del tot les darreres modificacions, arriba la nova norma que modifica la composició de l’estructura judicial, suprimint els jutjats unipersonals (els jutjats d’instància i d’instrucció, que hem vist fins ara, amb un sol jutge), que són substituïts per Tribunals d’Instància en cadascun dels partits judicials, els quals tindran el suport d’una oficina judicial.També desapareixeran els Jutjats de Pau, i, amb ells, la justícia de proximitat (llàstima, crec que és una involució), els quals se substituiran, progressivament, per les noves Oficines de Justícia Municipals.Un dels aspectes més rellevants de la nova disposició rau en la introducció, gairebé com una novetat en el nostre sistema processal, de les denominades MASC (Medios Adecuados de Solución de Controversias, en el text legal. Traduïu-ho com us sembli millor), als quals caldrà recórrer abans de la interposició de qualsevol reclamació judicial de caràcter civil (això és, la reclamació d’un deute, el compliment d’un contracte).Amb la imposició de la tramitació obligatòria d’una solució extrajudicial abans de presentar la reclamació davant un tribunal, el legislador intenta alleugerir la càrrega de treball acumulada en el sistema judicial, i afavorir la resolució dels conflictes per una via negociada i pacífica.En queden exclosos, però, els conflictes laborals, els concursals, i també tots els processos penals. També tot allò que fa referència a la filiació i la paternitat, i, totes les controvèrsies que hom pugui tenir amb entitats del sector públic (que és molt ampli), les quals queden reservades als tribunals del contenciós-administratiu.La mateixa llei assenyala com a mitjans adients per a la solució de controvèrsies: la mediació, la conciliació davant de notari, registrador de la propietat o lletrat de l’Administració de Justícia, la conciliació privada, l’oferiment vinculant confidencial, l’opinió d’una persona independent experta, i el procés de Dret col·laboratiu, obrint així un ampli ventall de possibilitats per arribar a acords transaccionals.El temps ens dirà si l’enèsima reforma processal ha estat encertada, però els que portem alguns anys a la professió recordem que la vella llei de procediment de 1889 imposava l’obligació d’intentar una conciliació abans de presentar qualsevol demanda que, a la pràctica, s’havia convertit en un mer tràmit burocràtic.Desitjo que les noves MSC tinguin un millor arrelament social i processal.