Una opció per triar

Aquesta setmana acabem les classes de bioètica que fem a Medicina i Nutrició durant el primer quadrimestre. En aquestes sessions, plantegem debats i preguntes teòriques perquè quan es produeixi un dilema davant d’un pacient, ens agafi pensats. Per a tenir recursos i poder ajudar-lo en la seva decisió, i aconsellar-los millor. Tothom té molt clar que els programes de cribratge poblacional de malalties, tot i les seves limitacions, són útils. La seva finalitat és detectar una malaltia en un moment precoç perquè la puguem abordar i si és possible curar. Coneixem els del càncer de mama o de còlon, però què passa si podem cribrar una malaltia que actualment no té cura? Ho faríem igual? Quan es va descobrir el genoma humà, es va obrir una porta a saber si algun dels nostres gens ja té una alteració de base, i que aquesta alteració en un futur ens pugui predisposar a tenir una malaltia que pugui ser incurable. El cas és que en un dels debats sempre preguntem si estaríem disposats a saber que en 10-15 anys probablement desenvoluparem una malaltia potencialment mortal o degenerativa. Hi ha opinions per a tot. La majoria contesta que no. Que prefereix viure en la ignorància, i ser feliç creient que potser arribarem als 90 anys. Si no hi pot haver remei, per a què posar l’embenat abans de la ferida. Però, cada cop trobo més alumnes que sí que volen saber-ho. D’una banda, per responsabilitat, perquè si saps que tens una malaltia genètica hereditària, tindríem fills als quals probablement passarem la malaltia? I d’altra, per viure de forma molt intensa els anys que queden i gaudir cada dia. Com si fos l’últim. No posposar res. Però, no tenim prou certesa que la vida s’acabarà un dia? És cert que no sabem mai quan. Si avui, en una setmana o en 50 anys. Però ens cal un diagnòstic fatídic per intentar esprémer cada dia d’aquesta vida? Amb la premissa que cada dia que passa sumem experiència, però és un dia menys que ens queda al davant. Vostès quina opció triarien? Els plantejo la pregunta, perquè com que res passa perquè sí aquesta setmana una pacient a qui vaig atendre em va dir que em llegia cada setmana. Així que espero que em facin arribar la seva resposta, i així podré explicar-ho als alumnes el curs que ve!