L'aquelarre de Rice, desbordat

L’imaginari literari d’Anne Rice ha servit com a font d’inspiració per a nombroses produccions audiovisuals. La més coneguda, la pel·lícula Entrevista amb el vampir (1994) –juntament amb la seua sèrie homònima, estrenada el 2022 i disponible a Amazon Prime Video–. Tanmateix, deixant a part l’intent de comèdia Dos sabuesos en la isla del edén (1994), la resta d’adaptacions de les seues obres –com La reina dels condemnats (2002) o Orgullo de raza (2001)– no han gaudit ni de lluny del mateix èxit que el del drama fantàstic protagonitzat per Brad Pitt (El club de la lucha, Sr. y Sra. Smith), Tom Cruise (Top Gun, Minority Report) i Antonio Banderas (La màscara del Zorro, La piel que habito). Aquest sembla ser el mateix destí que ofereix a Las brujas de Mayfair (2023), la segona temporada de la qual va arribar a Espanya el 16 de gener. Emmarcada en el denominat per AMC com Univers Immortal, la trama gira al voltant de Rowan Mayfair (Alexandra Daddario), una jove neurocirurgiana que descobreix que és l’hereva d’un clan de bruixots liderat pel patriarca Cortland Mayfair (Harry Hamlin). Com es pot suposar, la vida de Rowan fa un tomb de 180 graus i, malgrat que manté el seu rol com a guaridora, els seus nous poders prevalen en detriment dels seus coneixements científics. Michelle Ashford (Masters of Sex, The Pacific) i Esta Spalding (La clave Da Vinci, Falling Angels), creadores del xou, han confeccionat un guió creïble però confús. Si el principal escull de la primera entrega va ser el de presentar un món de regles màgiques i connectar un enorme elenc en tan sols vuit episodis, en aquesta ocasió el metratge s’ha vist desbordat per la inclusió d’encara més personatges –entre d’altres, la psíquica Moira Mayfair (Alyssa Jirrels), Gifford Mayfair (Thora Birch) com a estrella convidada i Julien Mayfair (Ted Levine), el pare de Cortland, Carlotta (Beth Grant) i Ian (Ian Pirie)–. Centrar-se en el conflicte entre Rowan i Lasher (Jack Huston), l’antagonista de l’obra, hauria estat molt més efectiu, malgrat que s’agraeix que els elements de terror s’hagin accentuat. Potser, per als seguidors més acèrrims de l’obra de Rice, pugui resultar una entrega interessant atesa l’expansió de la història –que continuarà creixent en una més que previsible tercera part–, però per a la resta de l’audiència pot ser que no suposi més que una decebedora temporada amb regust de telenovel·la.