Foc

Imaginin que ens trobem en alguna regió de Sud-àfrica fa un milió d’anys. És de nit, i avui hi ha una tempesta molt forta. De cop s’il·lumina el cel. Un llamp ha caigut a prop i ha provocat foc en una de les branques dels arbres que hi ha al voltant de la nostra cova. Aquelles flames semblen màgiques i desprenen calor. Però fan por. Els animals s’espanten al veure-ho. Les flames destrueixen allò que toquen. Però avui, un dels nostres companys, surt de la cova cap a les flames. Porta una branca llarga a la mà i l’apropa al foc. De sobte el foc passa a aquella branca. Somriu. Torna cap a nosaltres amb aquella branca que crema. Tots estem espantats, però de sobte, a l’entrar a la nostra cova es fa la llum. Tot i ser de nit, hi veiem. Disposa unes branquetes a terra. Les encén i crea la primera foguera. Allò que ens feia tanta por, ara ens aporta escalfor i llum. Hem iniciat la domesticació del foc. Quines possibilitats ens oferirà aquella llum taronja? Ells encara no ho saben, però va canviar el curs de la humanitat. Parlo del foc perquè avui és el Dia Europeu de la protecció de dades. I ens enfrontem a una tecnologia que molts situen al mateix nivell que el foc: la intel·ligència artificial. Res passa perquè sí. Les seves possibilitats semblen moltes, però també genera pors i preocupacions. Quin serà el seu abast?, quines feines canviarà? I sobretot, qui custodiarà les milers de dades que es generen en cada consulta que es fa a una eina virtual? Hem d’iniciar la domesticació de la IA. De ben segur que molts es van cremar en les primeres manipulacions del foc. Però ara tenim recursos per fer que a l’aprenentatge de la IA no sempre pateixin els mateixos. És un repte immens el que tenim davant, que canviarà tantes coses que encara no som capaços d’imaginar-ho. Però precisament per la magnitud del repte, ens cal una regulació més estricta. Sobretot al veure que la majoria de recursos tecnològics estan en mans d’uns pocs. Alguns dels quals no tenen cap complex a fer la salutació nazi en actes públics. Caldrà estar vigilants, perquè la IA no ens cremi. Però no permetem que un arbre no ens deixi veure la resta del bosc. Probablement en milers d’anys, la domesticació de la IA serà una fita més com la roda o el foc.