Prestació per naixement i cura de menor en famílies monoparentals

No són poques les ocasions en què els tribunals esmenen les carències del legislador, generant, durant el procés, inseguretat jurídica al ciutadà. Aquest és el cas de la sentència del Tribunal Constitucional del 6 de novembre del 2024, en aquella que la demandant postulava el seu dret a percebre la prestació per naixement amb una durada de 32 setmanes per compte de les 16 setmanes habituals, ja que la seua condició de família monoparental hauria d’acumular la prestació establerta per als dos progenitors. Fins ara, el sistema de prestacions diferenciava entre els permisos de maternitat i paternitat, assignant a cada progenitor 16 setmanes de prestació. El TC no li concedeix íntegrament la seua petició, ja que les 6 primeres setmanes de prestació són d’obligat compliment per a tots dos progenitors, per la qual cosa a les 16 setmanes que li corresponen se li addicionen les 10 setmanes de disponibilitat que haurien correspost al segon progenitor, per assolir una prestació de 26 setmanes de durada.Aquest criteri jurisprudencial persegueix principalment l’interès del menor durant els seus primers mesos de vida, considerant una situació de desigualtat quan aquest pertany a una família monoparental, alleujant igualment la càrrega econòmica i emocional de la criança. Tanmateix, en absència de novació legislativa, aquesta sentència ha interpel·lat a l’Institut Nacional de la Seguretat Social per publicar el passat 18 de desembre del 2024 el seu nou criteri de gestió, pel qual es resoldrà el dret a percebre la prestació amb una durada de 26 setmanes a totes aquelles sol·licituds que no s’hagin resolt a 16 de novembre del 2024 o, si s’han resolt, que s’hagin impugnat judicialment pendents de resolució. Aleshores, qui queda fora de l’àmbit d’aplicació del nou criteri? Tots aquells que han rebut una resolució administrativa establint una durada de 16 setmanes i aquesta hagi adquirit fermesa per falta d’impugnació en termini, o bé els qui han rebut resolució judicial en els mateixos termes. En definitiva, concloguem que el sistema ha castigat el que s’aplana, i premiat el que batalla pels seus drets, malgrat que la llei no se’ls reconeixia de forma explícita.Per una altra banda, el poder legislatiu també ha d’atendre amb urgència l’altra part implicada: l’empresari, el principal financer del sistema de seguretat social. Durant la baixa per naixement el treballador percep la seua prestació de l’INSS, però l’empresari manté el pagament de cotitzacions durant el mateix període, que en els supòsits monoparentals ara es prolonga per 10 setmanes més. Imagineu el cost que ha d’assumir un empresari amb una plantilla reduïda, potser de dos o tres treballadors, i després de la recent reforma que va desincentivar amb severitat recórrer als contractes de substitució per maternitat.Senyor legislador, a la meua carta als reis mags vaig demanar per a vostès un 2025 carregat d’inspiració, diligència i eficàcia. Que les bases de cotització aplicables al gener es coneguin al gener, que l’SMI no es publiqui a l’abril, que on la llei diu “blanc” els tribunals no diguin “negre”, vostès ja m’entenen. La ciutadania bé ho mereix.