Modernitzar els regadius històrics

Gràcies a la decidida voluntat dels consellers Grau, Siurana, Carnes i Llena i a la gran capacitat de treball i de resolució de l’equip tècnic i de la Comunitat de Regants, el projecte de regadiu del Sistema Segarra-Garrigues fou una realitat tangible i irreversible en set anys, des del 2003 en què el conseller en Cap Artur Mas va posar la primera pedra fins que el president Montilla va obrir l’aixeta de reg a les primeres finques. Si no hagués imperat la voluntat política i aquesta capacitat de treball i de resolució, les traves que va imposar la Unió Europea –i les que vam imposar alguns d’aquí– i la crisi econòmica posterior haurien liquidat aquell projecte tan llargament esperat. Ens hauríem abocat a un nou motiu de frustració. Mercès a aquella determinació, el Segarra-Garrigues avui és una realitat constatable per a més de 20.000 hectàrees que s’estan ampliant progressivament i per a centenars de granges que en reben l’aigua que el canal els porta. El seu desenvolupament s’accelerarà definitivament quan es permeti, ja, d’una vegada, el reg de suport a les zones ZEPA en benefici de les mateixes aus, dels propietaris d’aquelles terres i de la producció alimentària del país. La modernització dels regadius històrics avança, en canvi, a diferent ritme. Més ràpid en els regadius del Canal d’Aragó i Catalunya i de Pinyana, i lent, molt lent la dels Canal d’Urgell. Certament, cal reconèixer que la motivació és diferent quan cal transformar un secà en regadiu que quan cal modernitzar un regadiu ja existent. Però modernitzar significa ajustar més adequadament la dotació d’aigua al conreu, tecnificar i automatitzar la seva aplicació i facilitar la gestió del mateix reg i de la finca. Aquests són objectius àmpliament compartits i irrenunciables avui dia des dels punts de vista econòmic i social.La modernització del regadiu del Canal d’Urgell constitueix per la seva extensió i complexitat un gran repte col·lectiu per als regants i per a l’administració. En realitat, la iniciativa privada ja ha modernitzat moltes finques, però aquesta suma d’iniciatives particulars no obeeix a un pla comú i no està gens clar si una part de les inversions realitzades seran compatibles amb un disseny general quan aquest es dugui a terme. Vegi’s, si no, els problemes pràctics d’altres indrets on la modernització general ja s’està duent a terme d’una forma global. El Canal d’Urgell té plantejat un gran desafiament que no s’acaba de concretar tot i que, després d’infinites gestions i d’una espera de molts anys des que es va començar a plantejar-ho, finalment ha aconseguit que algú posi fil a l’agulla –el Ministeri d’Agricultura– i comenci la construcció d’unes grans basses de regulació a Castellserà, Penelles i Juneda (40 milions d’euros dels més de 1.000 que es calcula que costarà tota la modernització). Fa uns dies es va anunciar la creació d’una comissió Ministeri-DARP per a planificar els tràmits successius. Esperem que no sigui una excusa més. El temps dirà.