Pels drets socials, per uns salaris justos

Immers en unes fortes dinàmiques globals, el context polític, social i econòmic de Catalunya no està responent a la crisi climàtica, energètica, productiva i de recursos des d’una perspectiva del bé col·lectiu. Al contrari: anem cap a la restricció i la persecució de propostes basades en el bé comú i els interessos de les majories socials per tal d’afavorir els privilegis de minories cada cop més enriquides, que, per a més inri, s’embolcallen en un relat de llibertat a fi de fer-nos més pobres i menys lliures. Les seves respostes no plantegen les raons de fons de les desigualtats globals i qüestionen els drets humans i la democràcia, amb el desmantellament de la protecció social i amb un augment de guerres, desastres naturals i migracions forçades.En el nostre cas hi hem d’afegir la manca d’un marc polític català independent per poder decidir en qüestions fonamentals com la feina, l’habitatge, les pensions, el transport o la llengua. Fa dècades que reclamem un Marc Social i Laboral Propi, però l’Estat espanyol ens l’ha negat constantment amb la complicitat dels sindicats majoritaris. I quan hem intentat, de manera col·lectiva, exercir el nostre dret d’autodeterminació n’hem patit la repressió (borbònica).La Intersindical posem sobre la taula un seguit de qüestions clau per fer avançar aquest país en drets col·lectius: La sostenibilitat del sistema públic de pensions, davant el fals argument demogràfic per fer-nos treballar més anys per menys import quan del que es tracta és de repartir la riquesa que tots produïm.Un model productiu que posi per davant les necessitats de la majoria i desterri l’especulació i el rendisme que precaritza salaris i ens asfixia expulsant-nos o desnonant-nos de barris, viles i ciutats.Una fiscalitat realment progressiva en què qui té més pagui més. Perquè el model econòmic capitalista, de baix cost i de feines precàries, on quatre guanyen molt i molts hi perdem molt, és un perill per a la salut (mental) de les persones i per a les pensions de tots. La importància d’uns serveis públics sòlids, cabdals per cohesionar la societat i desmuntar una extrema dreta que exposa sense vergonya teories medievals per excloure centenars de milers de persones d’uns drets bàsics que hem guanyat lluitant.L’equiparació de la llengua catalana com a dret social i laboral per poder afrontar amb garanties la catalanitat i la construcció d’una societat amb igualtat d’oportunitats.Una mobilitat sostenible i un sistema públic i assequible de transport que ens permeti desenvolupar-nos com a persones i cohesionar el país.La necessitat de reduir la jornada laboral i adequar el salari mínim al nostre context econòmic i social.Com si la història s’hagués aturat, fa més de cent anys, des de 1919, que treballem vuit hores cada dia. Per tot això, reclamem reduir la jornada setmanal a 32 hores amb el mateix salari. Amb el ritme i les adaptacions sectorials que calgui, però com a part integral d’un canvi de paradigma amb la vida al centre i l’economia al servei de la gent.Mentre que la inflació acumulada s’ha enfilat al 40 %, el poder adquisitiu dels treballadors és el de l’any 2007. Avui la Intersindical reclamem un salari mínim interprofessional català de 1.425 euros bruts en catorze pagues. El 2021 el reivindicàvem de 1.300 euros. Perquè només amb la independència (política, econòmica, laboral) i des de l’òptica transformadora del sindicalisme nacional, de classe i feminista serem capaços de respondre al context que vivim i als nostres reptes com a país i com a planeta.