Vine a la festa

Quan era regidor vaig assistir a molts esdeveniments d’entitats que, com jo, també celebraven 25 anys d’existència. En molts casos em preguntava com estarien aquestes entitats quan arribéssim als 50 anys. Encara queda i qui sap on serem d’aquí a 10 anys. No sé si recordaran que l’any passat un servidor va arribar als 40, i aquest cap de setmana vaig assistir a un concert d’un grup de música que també celebrava els seus quaranta anys damunt de l’escenari. Si han estat a Lleida aquest cap de setmana, sabran que parlo dels Pets i el seu concert amb les entrades exhaurides. Té molt mèrit que després de 40 anys s’aconsegueixi reunir 1.000 persones al teatre de la Llotja. Mai he estat un gran seguidor dels Pets, més enllà del disc de Bon dia, on la cançó del mateix nom es va convertir en un himne de la nostra generació. Probablement més per perjudicis polítics que per la qualitat de la música. Però com que a la Pilar li agraden molt (però molt) i porta assistint als seus concerts des de fa quasi 25 anys, doncs m’he acabat convertint en un seguidor passiu. Quan ells van començar a cantar en un concert la nit de Nadal de 1985, jo només tenia 6 mesos, i ara tots estem celebrant 40 anys plegats. Res passa perquè sí. Aquesta llarga trajectòria musical fa que als concerts hi hagi gent jove, i gent menys jove amb els seus fills que ara també s’han convertit en seguidors del grup català. I hi ha persones amb qui sempre et trobes en aquests concerts. Probablement el seu èxit està relacionat amb la vitalitat que mostren els músics de Constantí a pesar de tenir més de 60 anys. O amb l’entrega i estima pels seus seguidors durant el concert que crea un ambient únic. He estat en pocs concerts on el cantant demani obrir les llums de la sala per poder veure les cares de la gent per a la qual canta. I hi interactuï de forma natural. Les quasi 2 hores de concert van passar ràpid i he de reconèixer que mentre escrivia aquestes línies anava taral·lejant cançons com Pau o Agost. Ells es dediquen a fer-nos gaudir amb la música de forma divertida i amena, amb les proclames justes perquè tots estiguem còmodes. Serà que tots ens fem grans i hem vist que una bandera no pot amagar la qualitat de les cançons. La música i la festa estan per sobre.