Cal posar ordre

No hi ha res pitjor que veure en primera persona com es degrada la nostra ciutat. Som espectadors de com Lleida va a pitjor i cau en decadència. Normalment, la degradació de les ciutats s’analitza amb la perspectiva dels anys i de generació en generació. Ara, malauradament, tots veiem com els nostres barris es degraden fruit de la incapacitat dels governants per revertir la tendència.

I sí, qui ens ha portat fins aquí no pot ser part de la solució. Aquesta reflexió la subratllo i prego que la guardem en la nostra memòria, perquè aquells que han gestionat la Paeria durant les darreres dècades han contribuït a aquesta situació que denuncio. És feina de tots i entre tots capgirar la tendència i recuperar la ciutat. I els ciutadans ho heu de saber. Qui gestiona Lleida i com sí que importa, perquè tots tenim dret a equivocar-nos, però amb el nostre vot unipersonal podem canviar les coses. Tenim i tindrem l’oportunitat de fer-ho. Cada vot és una nova oportunitat.

Què més ha de passar al Centre Històric de Lleida perquè el regidor de barri, a la vegada Paer en Cap de la Ciutat, actuï amb un pla estratègic específic d’una vegada per totes, després de la batalla campal per un gos perillós sense lligar? Com és possible que els veïns farts i víctimes de la inseguretat i decadència amb la qual conviuen, s’hagin d’amagar i, en canvi, els presumptes causants de tot donin la cara i ens puguin alliçonar amb declaracions als mitjans de comunicació com si ens perdonessin la vida als que complim les normes? Aquesta és la imatge que volem donar de Lleida i del Centre Històric? Fins quan les administracions sotmetran la ciutadania a aquesta tensió latent? Algú s’atreveix a definir els fets ocorreguts com a fets puntuals? Cal posar ordre.

Per posar ordre, cal modificar les normes al Congrés dels Diputats. Posar fi a la multireincidència. Invertir en l’administració de justícia. Reconèixer el principi democràtic d’autoritat dels Cossos i Forces de Seguretat. Condemnar els delinqüents reincidents. I expulsar els irregulars delinqüents. Aquestes són algunes de les propostes i mesures del PP Lleida. Podem agradar més o menys, però el bonisme, fins ara, només ens ha conduït a una situació indesitjable que arrossega la ciutadania al fracàs i a la pèrdua de la nostra identitat com a ciutat. Ens arraconen els nostres valors. Crec que, de manera transversal, hem d’abordar les mesures necessàries per garantir la seguretat de la ciutadania.

Què més ha de passar perquè els veïns del carrer Lluís Companys, entre d’altres, deixin de conviure amb la brutícia i deixadesa generada per l’acumulació de contenidors a la via pública? Com pot ser que l’Ajuntament no aporti la solució, sinó que s’hagi convertit en part del problema? Tan difícil és distribuir els contenidors per diferents punts de la zona? Cal posar ordre.

Què més ha de passar perquè es controli l’eficàcia i eficiència de la prestació dels serveis municipals a Lleida? Fins quan hem d’aguantar la brutícia i l’incivisme que s’ha apoderat de la via pública? El missatge és que hem de normalitzar la brutícia, la desídia, el deteriorament del mobiliari públic i dels parcs infantils? M’hi resisteixo. Per això, cal posar ordre. Què més ha de passar perquè s’aprovi un Pla Estratègic per revitalitzar, dinamitzar i recuperar els barris? És tan difícil fixar un full de ruta per recolzar el comerç de barri, millorar la mobilitat, eliminar les barreres arquitectòniques existents, tenir cura dels passos de vianants i invertir en els edificis més deteriorats per dignificar els habitatges existents? Cal posar ordre.

Què més ha de passar perquè deixem de veure com es deteriora el Turó de la Seu Vella i el seu entorn, fruit de la manca d’inversions per part de les administracions? Hem d’unir esforços per exigir inversions a Barcelona i a Madrid, perquè ens deixen abandonats.

Què més ha de passar a Lleida perquè obrim els ulls i junts posem fi a la degradació? Cal posar ordre i passar de la queixa a l’acció. La principal eina és el vot. La #Lleidaimplicada que vull i defenso també consisteix a posar ordre a la ciutat. Recordeu: del socialisme se’n surt, perquè del conformisme se’n surt.

Som-hi!