El primer professor de prehistòria

El passat dia 22 de febrer va tenir lloc a l’IEI un acte emotiu per a tots aquells que coneguérem José Luis Maya González, el primer professor de prehistòria del recuperat Estudi General l’any 1971; fou també un dia important per a l’arqueologia del país en general i per a la de Lleida en particular. Es tractava de formalitzar la donació realitzada per la família Maya Lax a la Diputació de Lleida del valuós fons documental, bibliogràfic i fotogràfic d’un arqueòleg reconegut per la comunitat científica, valorat pels seus nombrosos alumnes i estimat, com no podia ser menys, per aquells que fórem amics seus. La biblioteca de l’IEI fou el lloc on Mercedes Lax i el president Joan Talarn signaren el document que permetrà en un espai de la Caparrella, gestionat per la Secció d’Arqueologia, gaudir d’aquell material de l’il·lustre investigador i conèixer el treball fet. La presència, a més, per una banda, de Constanza i Mercedes, les dues filles del malaguanyat José Luis Maya, i per l’altra, de Maria Pilar Vàzquez, cap d’Arqueologia de la Diputació, i el signant d’aquest article, afegiren solemnitat a l’acte, que implica tanta generositat per part de la família en cedir-lo, com sensibilitat per part de la Diputació en acceptar-lo. A continuació a la sala d’Actes del mateix IEI va tenir lloc un merescut homenatge a la persona d’en Maya, amb la presència de molts col·legues i exalumnes. Ell vingué d’Oviedo per incorporar-se al claustre de professors dels incipients estudis de Filosofia i Lletres, dependents llavors de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva estima per l’arqueologia el va portar a visitar el lloc on llavors hi havia les persones que oficialment s’hi dedicaven: Rodrigo Pita Mercé, Lluís Díez-Coronel Montull i Federico Lara Peinado. Fou especialment amb el segon, amb qui quallà una bona amistat i una total coincidència d’interessos científics, programant pel curs següent una campanya d’excavació a la necròpolis d’incineració de Pedrós a Seròs. Tanmateix, fou el jaciment de Genó a Aitona on es desenvoluparen durant gairebé deu anys els treballs que permeteren conèixer el primer poblat del bronze final amb un protourbanisme singular i on es trobà la cervesa més antiga d’Europa. Així es va produir el relleu entre la generació d’arqueòlegs no professionals, que representava Díez-Coronel, i la dels nous arqueòlegs universitaris, dels quals fou paradigma el nou professor de prehistòria Maya González. El fet, però, que la facultat de Dret depengués de la UB i la de Lletres de la UAB, va fer que a partir de 1974 aquests estudis passaren a la Universitat de Barcelona. Va plantejar el Projecte d’Investigació del Baix Segre (PIABS). El jaciment triat era un altre jaciment aitonenc, contemporani del de Genó, concretament el de Pilarets de Carretelà. S’arribaren a fer tres campanyes, entre 1981 i 1983, on a més de l’interès científic de l’excavació, va significar també un interessant esforç de treballar en equip les tres institucions que llavors hi havia al territori: IEI, UAB i UB, personalitzada en les persones de Josep Ignasi Rodríguez i de Joan-Ramon González, per la primera; de José Luis Maya, per la segona, i d’Emili Junyent per la tercera. Precisament els dos primers contaren això i d’altres anècdotes en el seu torn de paraula, com a complement al qual digueren Maria Pilar Vàzquez i Mercedes Lax. Poder disposar a Lleida d’aquest fons és el millor homenatge a la memòria del Maya, com li dèiem tots familiarment. Tot un goig, benvolgut i recordat professor!