Seqüeles de la covid persistent en el teixit comercial

El 14 de març de 2020, tots els diaris publicaven l’anunci d’un reial decret que dictaminava el tancament de tots els establiments de comerç al detall, excepte aquells de primera necessitat, com els d’alimentació i farmàcies, com a mesura per frenar la propagació de la covid-19.

Aquesta mesura, que inicialment havia de durar 15 dies, es va allargar gairebé tres mesos, un període agònic i etern per a moltes persones empresàries, que van haver de fer front a pagaments, despeses fixes i nòmines sense cap ingrés. El resultat va ser un sector del comerç i dels serveis endeutat i empobrit, sense recursos i sobrevivint amb les engrunes que els va deixar la venda en línia.

Cinc anys després, el nostre teixit comercial encara se’n ressent i no ha curat les ferides d’aquella aturada. Cada any comptem per milers els comerços de proximitat que tanquen les seves portes. El comerç en línia ha consolidat una quota de mercat important, mentre que les tendències de consum han canviat i les necessitats i desitjos s’han replantejat.

Aquesta pèrdua de massa comercial és evident als carrers, on els locals buits i les persianes abaixades dibuixen un panorama poc esperançador. Les grans perjudicades són les persones consumidores, que perden serveis a prop de casa seva, opcions de compra, il·luminació i, sobretot, qualitat de vida. Però no només elles en surten perjudicades: també ho fan les entitats que es financen gràcies a la col·laboració i la publicitat dels establiments del seu entorn, com els clubs esportius, que han vist minvar considerablement els seus ingressos publicitaris, i les entitats socials o associacions, que ja no poden oferir premis i sortejos tan atractius per recaptar fons.

El teixit comercial de proximitat no treballa només per emplenar els seus calaixos; la seva funció social és essencial per a la vida del barri. És el moment que els consumidors impulsin un canvi de paradigma i, amb la seva voluntat, contribueixin a la recuperació de l’economia local. Cal fer un esforç, sí, perquè, malgrat les comoditats de les grans plataformes en línia o de les superfícies comercials gegants, els establiments de proximitat aporten un benefici clar i directe a la qualitat de vida de la comunitat.

És hora de marcar un punt d’inflexió, de fer un esforç i comprometre’ns a mantenir el nostre teixit comercial de proximitat, si no volem que desaparegui definitivament.