Una ciutat viva i a escala humana

Lleida es troba davant d’un d’aquells moments en què cal alçar la vista i fer-se les preguntes de fons: quina ciutat volem ser? Com volem viure? Quin horitzó compartim? El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que ha de substituir el vigent des del 1999, no pot ser una simple actualització tècnica. És molt més que això. És una oportunitat –potser l’última durant dècades– per repensar Lleida des de la base, des de la vida que hi passa.

Des d’Esquerra Republicana defensem que aquest nou POUM ha de deixar de ser un document tecnocràtic per esdevenir una eina transformadora. Ha de tenir mirada llarga, vocació col·lectiva i esperit valent. Una guia per construir una Lleida més sostenible, més cohesionada, més justa. Una ciutat que no creixi des de la geometria del plànol, sinó des de la realitat dels barris, les places i la gent.

L’urbanisme no és només un exercici de distribució d’espais: és una eina per a la justícia social. Per això reclamem un model de ciutat compacta, equilibrada, amb un ús eficient del sòl i amb equitat territorial real. Una ciutat que deixi enrere l’expansió descontrolada i que reforci els seus nuclis amb serveis, vida comunitària i verd urbà. Una ciutat orgullosa dels seus racons, protectora de la seva horta i valenta en la transició ecològica.

Però el camí que ha triat l’actual govern no va en aquesta direcció. Ha decidit recuperar el text del 2015-2018, que ja va fracassar, i limitar-se a una actualització superficial. Ens demanen que canviem el mínim per tirar-lo endavant. I nosaltres diem clarament: així no. Lleida no es mereix un POUM reciclat. Es mereix un nou relat.

Apostem per un urbanisme a escala humana. Per una ciutat orgànica, facilitadora, còmoda, accessible i dinàmica. I per aconseguir-ho, cal canviar l’estratègia global. No es tracta de retocar documents antics, sinó d’encetar un debat de debò: obert, profund, sense apriorismes. Primer, definim quin futur volem com a ciutat. I després, construïm el planejament que ho faci possible.

Per això, proposem la creació d’una Oficina del POUM, que esdevingui espai de participació activa, de debat ciutadà, de trobada entre el coneixement tècnic i l’experiència quotidiana. El POUM no pot quedar tancat als despatxos: ha de sortir al carrer. Ha de ser entès, discutit i compartit. Només així tindrà legitimitat i força transformadora.

I no només cal mirar cap endins. Lleida ha de pensar-se en xarxa, amb aliances i complicitats que superin el terme municipal. Perquè els grans reptes (el sòl industrial, l’habitatge, la mobilitat, les energies renovables, l’agroalimentació, els serveis i equipaments supramunicipals...) no s’aturen a la frontera administrativa. Cal coordinar-se, cooperar, establir sistemes de solidaritat urbana i interterritorial que reforcin la cohesió social.

En definitiva, des d’ERC proposem una altra manera de fer ciutat. No es tracta només de redactar un nou POUM: es tracta de pensar Lleida com una ciutat viva, valenta i compartida. I mentre obrim aquest debat, també cal pactar un acord de mínims per avançar en aquelles qüestions que no poden esperar: habitatge, mobilitat, serveis... Les urgències del present no poden quedar en pausa mentre pensem el futur.

És el moment. Lleida té davant seu una oportunitat única per escriure un nou relat urbà. I des d’Esquerra Republicana, hi serem. Amb propostes clares, amb voluntat d’acord i amb tota la convicció que una altra Lleida és possible i necessària.