Planificació territorial de la Formació Professional

L’atur espanyol és el 10% de la població activa que equival a 2,5 milions d’aturats, i l’atur juvenil se situa en un 27% amb 480 mil joves buscant feina. Per altra banda hi ha un 75% d’empreses que tenen dificultats per a trobar treballadors amb més de 200.000 vacants per cobrir. La Formació Professional és una de les solucions per encaixar aquest desajust. Directors de Centres d’FP de Lleida en el Saló Forma-Ocupa manifestaven la necessitat de connectar la formació amb la demanda del mercat laboral i de potenciar l’FP dual. Està clar que cal un diàleg de l’estament educatiu amb les empreses de cada territori per veure quines són o seran les professions que es necessitaran en un futur i per enfocar els alumnes d’FP en aquests perfils demanats. És important realitzar una planificació territorial “comarcal” amb Educació, empreses del territori, cambres de comerç, sindicats i consells comarcals per a la implantació dels estudis d’FP a nivell comarcal. Experts catalans en la gestió de l’FP han posat sobre la taula reflexions sobre aquesta planificació territorial, considerant que els centres i els estudis d’FP han d’estar vinculats amb les necessitats de les empreses de cada territori. Cal aconseguir que els joves de les zones rurals puguin estudiar les especialitzacions demanades per les empreses del seu territori, sense necessitat d’anar a altres poblacions més grans allunyades, ja que després costa que tornin al seu origen. Aquests experts deien que, com que és difícil posar centres formatius a poblacions petites i mitjanes, proposaven crear Centres Comarcals vinculats a diverses poblacions veïnes, fent una distribució piramidal i equitativa per impartir formacions de certificacions de professionalitat, FP de grau mitjà i superior amb un enfoc ament polivalent, amb centres “multiseus” integrats amb xarxa i delegacions en les poblacions mitjanes amb formacions de competències lligades a les necessitats de les empreses del seu entorn comarcal. Aquesta és una solució que caldria defensar. Cal dir que actualment l’FP té una estructura força important a les diferents comarques catalanes, però moltes vegades són insuficients a les necessitats reals. Hi ha d’haver més diàleg amb tots els implicats per a millorar l’organització comarcal i la seva oferta formativa. Per entendre aquesta estructura comarcal que es proposa, posarem un exemple: hi ha la Segarra, l’Urgell i la Noguera que tenen un teixit empresarial on destaca la indústria agroalimentària amb empreses de productes carnis, olis, fruites seques, fruita i verdures, derivats làctics, torrons, pasta, etc., situades a Guissona, Cervera, Tàrrega, Bellpuig, Agramunt, Ponts, Artesa de Segre i altres poblacions més petites, totes dins d’un cercle de 25/30 km. Actualment cada població va un mica per lliure, demanant centres formatius sense gaire coordinació i, fins i tot, mancant determinades especialitzacions complementàries que necessita la mateixa indústria alimentària, com pot ser formació en manteniment, instal·lacions, informàtica, màrqueting, etc. Aquestes comarques esmentades haurien de coordinar la formació professional per fer un o dos Centres Sectorials Comarcals potents de la família professional “Indústria Alimentària” de grau superior i diversos centres de grau mitjà d’elaboració de productes alimentaris i altres graus (mitjà i superior) d’especialitzacions complementàries a la indústria alimentària distribuïts per les diferents poblacions de la comarca/es.

Tot això també caldria fer-ho si hi ha altres sectors rellevants i per aconseguir perfils necessaris a la petita i mitjana empresa (lampistes, fusters, paletes, etc.). I així per cada territori comarcal.