Teresa Vall Palou, Josep Maria Sala-Valldaura

La seu de la Fundació Vall Palou va acollir la presentació del llibre Concert d’esferes. Antologia 1975-2016 de Josep Maria Sala-Valldaura, que ha publicat Pagès Editors, amb il·lustracions de la mateixa Teresa Vall Palou. Tots els presents celebraven la iniciativa d’una editorial que s’ha compromès amb la poesia catalana amb dedicació i encert. Les pintures que acompanyen els poemes es complementen, talment com ja va passar amb el llibres de poemes de Jaume Pont i Benet Rossell. L’acte estava emmarcat amb el fons de les obres de l’artista de la mostra Batecs 2016, i en una de les sales s’exhibia un projecte singular d’un llibre de dos exemplars dels mateixos Sala-Valldaura i Vall Palou. Si el Concert d’esferes és un llibre de distribució a llibreries, aquest és un llibre d’artista, per ser llegit amb guants de cotó, i seguint el frec del paper artesanal, i per ser disposat damunt d’una peanya, i amb vitrina. Es titula Paret amb esquerdes i està enquadernat i disposat dins d’una caixa de fusta. Du sis poemes del poeta i la concepció física i textural del mateix es obra de la pintora. Les esquerdes estan evocades amb estrips expressius en els fulls blancs, que deixen entreveure el negre de la tinta que clareja. Si la poesia reclama una atenció especial al lector, aquest llibre objecte es una subtilesa on els poemes de Sala-Valldaura reposen i es fan visibles. Tot poeta vol un llibre com aquest, i la seva limitació a dos exemplars el fa més objecte únic.

Amb tota seguretat els assistents a l’acte, fidels companys de viatge de Sala-Valldaura, varen tenir el temps d’observar les pintures que s’ordenen a les parets d’aquest espai, que es vincula cada vegada més a la poesia. Al costat de les pintures hi ha fragments de textos clàssics, d’Homer, d’Heràclit, d’Ovidi, del Dant, o d’Ausiàs March, i a través d’aquestes introduccions evocatives, les abstraccions de Teresa Vall Palou prenen referències a paratges mitològics de la literatura, com l’illa d’Escil·la o de Caribdis, i la mirada resulta original per a l’espectador, que sempre cerca la comprensió de l’abstracció. Sala-Valldaura explicava a la presentació que el poeta domina a mitges el que escriu. Deia que es posa davant del full blanc i a força d’ofici sap per on anar, però no sempre ho comprèn, doncs l’escriptura avança també sola. Això mateix passa amb els pintors expressionistes abstractes. El full blanc és la tela i si tens ofici pots corregir errors, però sempre és la mà la que acaba definint el camí, sense la intervenció de la raó ni del pensament.

Una vegada escrit el poema o pintat el quadre, poden haver-hi interpretacions que recolzen el resultat. En el cas del llibre del Concert d’esferes és una antologia revisitada d’un poeta que arriba a la sentantaneitat albicanta, com deia Viladot de Jaume Magre, que vol dir una certa maduresa. Doncs així mateix és a la pintura de Teresa Vall Palou. Ella ha pintat aquests quadres, que ordenants i referenciats amb textos d’altri, textos majors, prenen una nova lectura i mirada que els fa més llegibles.

Així com la poesia: la pintura, i així com la pintura: la poesia. Un suport mutu que sempre ha anat en companyia.