CRÍTICAD?ART
Miquel Viladrich al Prado
El Museu del Prado acull l’exposició Tresors de la Hispanic Society de Nova York, i entre aquest conjunt d’obres es mostren quatre pintures del pintor lleidatà Miquel Viladrich. Mis funerales, Catalans d’Almatret i els retrats dels seus pares. Viladrich va conèixer Archer Milton Huntington, mecenes i fundador de la institució, a París, gràcies al pintor Anglada Camarasa. Huntington va ser un estudiós del món hispànic, que coneixia per les excavacions que havia iniciat a Itàlica i que el convertiren en acadèmic de Belles Arts de San Fernando. Fou també qui encarregà a Anglada Camarasa, Sorolla, Sert i Viladrich la decoració de la seva fundació a Nova York, que aplega tots aquests tresors que s’exposen ara a Madrid, i on va dedicar una ala de la seva seu a presentar els quadres de Viladrich. Aquest conjunt és altament qualitatiu i representa una visió antropològica del costumisme català. Gràcies als diners rebuts per la compra d’aquests quadres, Viladrich va comprar el castell de Fraga. La majoria eren pintures damunt de fustes i, quan Viladrich va acompanyar-les en vaixell a Nova York, les cròniques deien que, en cas d’enfonsar-se, aquestes taules servirien per salvar els passatgers. Tots els quadres d’aquesta època són a Nova York, tret de l’Alcalde d’Almatret, que es conserva a la Diputació de Lleida, i la Boda fragatina. Els quadres triats tenen molt a veure amb Lleida, començant pel retrat del seu pare, metge, que va ser responsable de la Casa de Caritat de Lleida i que va patir una humiliació, acusat de malversació, que va provocar el rebuig del pintor envers la ciutat de Lleida. A la Casa de Caritat, avui dia biblioteca pública, Viladrich va pintar Mis funerales, una obra simbolista en la qual el pintor va prendre com a models els interns i al bell mig va posar el seu autoretrat. “Aquesta, recordava anys més tard, és la primera obra de conjunt realitzada quan no havia sortit de Lleida. Llavors duia els cabells llargs i era un bohemi exaltat. És una fantasia simbòlica de la joventut, una visió de la societat d’aquells temps. Jo he estat decapitat i el meu cap ha sigut llançat. Una multitud celebra els meus funerals presidits per la mort. Són tots gent de Lleida. El capellà, un boig perillosíssim, els nanos de la Casa de Caritat... perquè no em podia permetre el luxe de tenir models.” L’any 1910 va enviar aquesta obra a l’Exposició Nacional de Madrid. Viladrich se n’anà primer a Madrid i després, a París. A la capital, hi anà caminant, i en tornar de París, pintà els Catalans d’Almatret, una obra també de grans dimensions i que té tot el primitivisme que cercava, talment com si pintés una obra flamenca. Aquesta pintura és l’essència de les seves arrels i és paral·lela al nostre Alcalde d’Almatret. Una vegada Huntington comença a comprar-li obres, Viladrich s’instal·la a Fraga, lluny de Lleida, i hi comença un nou cicle de pintures antropològiques basades en les fragatines. Moltes d’aquestes pintures són també a Nova York. Després, marxa al Marroc, on pinta una nova sèrie que, aquesta sí, es conserva a Lleida, i finalment s’exilia a l’Argentina, on va morir. La seva trajectòria no ha obtingut més difusió atès que el gros més rellevant es troba a Nova York. Fins fa ben poc, la Hispanic Society of America no deixava sortir les pintures de la seva seu. Ara, tots aquests tresors col·leccionats per Huntington tenen autorització per viatjar, i veiem uns viladrichs emblemàtics al costat de Goya i de Velázquez.