Casa d'Antoni Samarra a Ponts

La comarca de la Noguera ha vist néixer un bon nombre de rellevants artistes lleidatans: Miquel Viladrich a Torrelameu, Leandre Cristòfol a Os de Balaguer, Benet Rossell a Àger, Antoni Samarra a Ponts... i ha estat vinculada a altres com el pintor Viola (els seus pares eren de Balaguer), Antoni Ollé Pinell o Francesc Borràs, per no parlar de Joan Hernández Pijuan, que tenia el seu estudi a Comiols. També és bressol de la generació de pintors del canvi de segle, notoris.

La Noguera disposa d’un museu que malda per difondre també l’art del segle XX, i a Os de Balaguer hi ha la casa nadiua de l’escultor Leandre Cristòfol. Ponts, per la seva banda, està en procés de rehabilitació de la casa d’Antoni Samarra. De moment només es pot veure l’exterior, on hi ha una representació emblemàtica del vessant escultòric de l’artista. Samarra, que hi va néixer l’any 1886, va compaginar al llarg de la seva especial vida la pintura i l’escultura.

Totes dues són ben diferents. La pintura té una gran personalitat, pastositat i un cromatisme viu, que el fa modern i amatent de la recerca i experimentació dels nous pintors. L’escultura és més clàssica i en tot cas simbolista. S’hi va dedicar com a ofici, restaurant edificis, com el Castell de Santa Florentina de Canet de Mar.

A la façana de la casa nadiua de l’artista a Ponts hi ha quatre exemples de les seves volumetries. L’interior també té detalls que hi va anar afegint al llarg de la seva curta vida. La façana, però, és l’exemple més característic de la seva producció. Són elements incorporats en diverses èpoques. El primer és la llinda del balcó de la primera planta. Està picat en pedra amb afegits de guix. Samarra tallava la pedra amb coneixement. Està datada de l’any 1909 i destaca ara sobre el fons d’una tonalitat caldera que s’hi ha donat a la façana, ressaltant el blanc del relleu. La part dreta està acabada, mentre l’esquerra està simplement esbossada. És una al·legoria amb figures femenines nues i elements decoratius de garlandes vegetals.

El segon fragment escultòric s’ha ubicat en un lateral superior de la façana. És una obra en pedra de 1910 i representa un drac, d’aparença gòtica, com un capitell que suportava l’embigat de les golfes.

A la part inferior, a tocar de la porta del carrer que donarà accés a la casa, i sota dues plaques que fan referència a la casa i a l’autor, hi ha una placa que Samarra va fer l’any 1914 per commemorar l’emblanquinament del carrer que es va fer en el seu dia. És una placa ornamental que, si més no, palesa el domini que l’autor tenia per fer acabats en pedra.

Finalment, a la segona planta s’ha ubicat una altra llinda que originalment estava instal·lada a la façana posterior. Està feta l’any 1914 i té la mateixa iconografia que la de sota, amb la diferència que aquesta és tota de pedra i està acabada del tot. A esquerra i dreta dues figures nues i, en el centre, a diferència de la de baix on hi havia una lletra, ara és una dona nua amb els braços enlairats qui centra el motiu. De moment és tot el que podem veure d’aquest conjunt que en el futur aproparà al coneixement d’aquest artista secret, entranyable, que fou Antoni Samarra. S’hi sumarà la infraestructura al que la Noguera disposa, amb la voluntat de compartir aquesta circumstància que només s’explica per la grandiositat del paisatge, per l’impacte que el paisatge va colpir en aquests creadors que van inspirar-se per esdevenir artistes i seguir el seu camí personal i aïllat.