Cécile Éluard

EL MNAC dedica una gran exposició a reivindicar la condició artística de Gala, més enllà del seu rol com a musa i esposa de Salvador Dalí. Amb motiu d’aquesta avinentesa vull rememorar la seva filla, Cécile, que va morir l’any 2016, després d’haver dut una vida menys polèmica que la de la seva mare.

Paul Éluard i Gala es casaven apassionadament enamorats i al poc temps, el 1918, naixia Cécile, que va compartir la vida de tots dos fins que a Cadaqués Dalí va embogir al conèixer Gala i el matrimoni es va trencar. La infantesa de Cécile va ser atípica i emmarcada en l’esclat surrealista i la dinàmica d’uns pares que compartien la seva quotidianitat de manera oberta amb altres persones, com el pintor Max Ernst.

Paul i Cécile varen tornar a París de Cadaqués sense Gala i els seus pares iniciaven camins paral·lels, però distants. Eluard compromès amb la poesia i la seva condició social, i Dalí i Gala una simbiosi perfecta entre pintura i èxit. Cécile vivia amb Paul Éluard i aquest va trobar com a nova parella Nusch, un veritable esclat de passió i renovació poètica d’una gran fertilitat creativa. Nusch va morir jove i va deixar el poeta desesperat, i Cécile va ser enterrada al costat de la tomba de Nusch. Amb ella, Éluard va començar el seu període de proximitat amb Picasso, que Cécile va compartir amb més harmonia que amb els surrealistes. A la mort de Nusch, Éluard va escriure Le temps déborde, i en un viatge a Mèxic va conèixer Dominique, que va ser la seva darrera esposa i hereva. Cécile va renunciar a la herència del seu pare, i aquesta experiència li va servir també en el cas de Gala. És notori el relat de Cécile a les portes del castell de Púbol, quan intentava visitar la seva mare a les portes de la mort, i com li va ser impossible veure-la. Gala no va fer hereva la seva filla, i aquesta, del seu dret a la legítima, va negociar només algunes poques coses, que palesaven el seu escàs interès econòmic. Va preferir dur una vida calmada, que lluitar pels seus drets i patrimoni, d’una gran riquesa, per part del pare i de la mare.

Cécile es va casar tres vegades, i va tenir descendència. Primer amb el poeta Luc Decaunes, i quan es varen divorciar, el 1946 va contraure matrimoni de nou amb el pintor surrealista Gerard Vulliamy. La parella va conviure fins al 1953, i després Cécile va casar-se novament amb Robert Valette, un gran llibreter que va permetre a Cécile conviure amb la passió pels llibres. El 1964 va publicar el llibre de Les grandes heures de la cuisine française. S’ ha parlat molt sobre la manca d’instint maternal de Gala vers la seva única filla. És obvi que la va abandonar, però Cécile va trobar la placidesa del seu pare, i el veritable amor que Paul Eluard va sentir per Nusch. Finalment, Robert Valette va endinsar-la en el món dels llibres i així va envellir, sense les declaracions i polèmiques que han planat sempre sobre els fills d’altres fills d’il·lustres creadors del segle XX. Cécile i Robert Valette visitaven sovint Catalunya, però no l’Empordà, sinó les terres de la costa central i els nostres monestirs de Santes Creus i Poblet, i gaudien de l’anonimat sense la pressió traumàtica que hom pot arribar a pensar per haver estat allunyada de la proximitat d’una mare. També Cécile ens fa entendre veritablement Gala, o Gala-Salvador Dalí.