Dones surrealistes

L’any 1938 André Breton i Paul Éluard publicaven el Diccionari abreujat del surrealisme, amb edició de la Galerie de Beaux Arts. En aquest text s’incloïa el nom de Gala com a artista, independent del de Salvador Dalí, tal com ens recorda l’exposició que el MNAC dedica a Gala i reivindica el seu vessant creador. “Gala –diu–, dona violenta i esterilitzada (segons Salvador Dalí)”. De Dalí diu també: “príncep de la intel·ligència catalana, colossalment ric”.

Per als dos poetes, les dones mereixedores de figurar en un diccionari de surrealistes eren: Jacqueline (companya llavors de Breton: “quan s’obre com una creuada en un jardí nocturn”); Hélène Smith, cèlebre mèdium, pintora i inventora de llenguatges; Alice Paalen, l’abella negra, poeta surrealista, i Hélène Vanel, l’iris de les bromes, ballarina surrealista. Al llibre es reproduïen també obres de Remedios Varo i Valentine Hugo.

Gala i Jacqueline Lamba figuraven principalment pel fet de ser companyes de dos dels principals responsables del surrealisme. Remedios Varo era en aquell temps parella de Benjamin Peret. Vol dir això que malgrat la possibilitat que una dona formés part del grup surrealista, en realitat aquest és un moviment masculí on la dona juga un paper oníric en la gènesi creativa. Ho advertim si pensem en els nostres surrealistes lleidatans, de gènere totalment masculí, malgrat l’obertura de mires de Crous, Viola, Lamolla i Cristòfol.

L’escena surrealista espanyola té noms de dones surrealistes que podrien assolir la condició d’haver estat incloses en aquell famós diccionari de 1938. El cas més clar va ser el de la pintora Maruja Mallo, dona lliure que va crear una obra personal en el context de la generació del 27, amant de Miguel Hernández i de Rafael Alberti, exiliada després, present també a París, i autora d’una pintura extraordinària per l’època, no gens semblant a la de Salvador Dalí o de Joan Miró, que ja és molt dir d’una pintora surrealista espanyola. Tenim també Àngeles Santos, d’una vida personal menys cridanera, però també personal en la seva pintura que es capbussa en el somni. Òbviament Remedios Varo, surrealista empordanesa de naixement, vinculada al nostre Viola, i exiliada finalment a Mèxic, on va esdevenir una glòria de les avantguardes, reconeguda a bastament. La seva vida exterior va ser plena de fets memorables, i la interior rica en somnis i vetlles.

Tenim també Nàdia Sokolova, una altra russa com Gala, que no va reeixir per ser parella de ningú, sinó que va ser activa a Barcelona els anys 1933 i 1936, figurant a la mostra Logicofobista, amb Viola, Lamolla i Cristòfol, exemple de poesia surrealista, influenciada per l’obra de Paul Éluard, i activa membre del grup dels Amics de l’Art Nou.

El balanç fa pensar que malgrat el masclisme de l’avantguarda, el surrealisme va ser el corrent que més dones va acceptar entre la seva militància. Dones que s’incorporaven per la proximitat amb els seus companys, però que tenien categoria individual per dur un camí propi.

En el cas de Gala, aquesta va assimilar-se a Salvador Dalí, com una confluència mútua, com una font d’inspiració i de camí paral·lel. Tot i així Gala va realitzar objectes trobats signats amb el seu nom, a l’època en què els surrealistes jugaven a desenvolupar l’enginy sense lligams ni normes, a l’automatisme com a mètode que deslliurava les obres del control de la raó.