Ceesepe

U

na part de la movida madrilenya va congriar-se també a Barcelona. Figures clau com Ouka Leele i El Hortelano varen passar una llarga temporada a Barcelona. Vivien en una torre a la falda de Montjuïc, sota el teatre Grec, suficientment gran per acollir els amics que els visitaven, on el predilecte era el dibuixant Ceesepe, que aquesta setmana ens ha deixat.

Ceesepe s’havia interessat pels còmics i tenia una parada al Rastro madrileny. S’animà a cercar col·laboradors i penjava missatges als bars del barri. Trobà alguns amics com Iñaki, Agust i Sblok i amb ells creà Cascorro Factory, un nucli actiu que pretenia publicar un còmic que finalment no va sortir al carrer per por a la censura, que havia ja actuat sobre els dibuixants catalans del grup del Rollo enmascarado. Ell, però, tirà endavant el seu primer fanzín Clavelito Ceesepudo, amb tiratge de 100 exemplars, que va distribuir pel Rastro, i que arribà a les mans del dibuixant Nazario, que el contactà per obrir-li portes a la ciutat de Barcelona.

Les primeres col·laboracions de Ceesepe a Barcelona apareixen a la publicació Carajillo solo para adultos i a Carajillo vacilón, en el qual dibuixa A donde vas Jacky i després a Purita de l’any 1975, una iniciativa dels amics del Rollo enmascarado, amb el suport d’Iniciativas editoriales, editora de la revista musical Vibraciones. Pretenia ser una antològica del còmic celtibèric, en la qual Ceesepe col·labora amb los blues de Copehauer i Slober. Després manté el contacte amb el grup català a través d’ una nova antològica a Nasti de Plasti amb unes vinyetes de Tu amor huele a cebolla. Son uns anys de forta implicació a Barcelona, on El Hortelano exposa a galeries com la René Metràs, i Ouka Leele la seva famosa sèrie de Peluquería. Ceesepe segueix col·laborant a publicacions com El Trapecista i Vicios modernos per acabar essent un dels habituals de la revista STAR, amb presència seva a setze números de la revista que havia d’agermanar filosofia underground amb música i còmic. Si Ajoblanco tenia una ideologia més polititzada, STAR, que va editar el seu primer número el juny del 1974, no volia omplir cap buit, sinó fer la vida una mica més bella.

Ja en aquesta època barcelonina Ceesepe es caracteritzava pel mateix món iconogràfic que després va personalitzar la seva obra pictòrica, i que li va valdre l’obtenció del Premi Nacional de Belles Arts. Efectivament els seus dibuixos ja eren onírics i figuratius, amb personatges màgics, plens de barroquisme en interiors poètics i surreals, amb torejadors i clowns, i parelles nocturnes.

Ja a Madrid, Ceesepe va ser icona de la movida. Els seus cartells per a les pel·lícules de Pedro Almodóvar, les cobertes per als discos de les bandes més emblemàtics, van prologar una trajectòria que després va emergir a la de l’art contemporani. La seva obra va resultar del tot personal i reconeixible fins als darrers dies de la seva vida, i marxa tot just estrenada la seixantena per seguir el mateix camí que el seu amic El Hortelano, que el va precedir fa ben poc.

Allò que resulta interessant és com Barcelona tenia llavors les possibilitats d’ haver centrat tot el que després a Madrid va aplegar la movida... artistes, músics, locals i experiències teatrals i cinematogràfiques. Una prova evident és que Ceesepe venia a Barcelona sempre que podia, i va tenir un peu fins que Madrid, la seva ciutat nadiua a la fi, el va prendre com a icona.