Ureña a Madrid

A Madrid inauguren la temporada galerística de manera conjunta, a través del projecte Apertura, on la majoria de les sales d’art obren fins a la mitja nit un dijous, i mantenen la cadència inaugural fins al cap de setmana. Acostuma a tenir molt èxit i se’n parla als mitjans. Amb el desplegable a la mà, que orienta els itineraris topo, inesperadament, amb una galeria plena de gent, a tocar de la Puerta d’Alcalà: Ansorena. Tot es molt animat, però veig als aparadors els familiars personatges de paper que Ureña acostuma a incorporar a les seves exposicions. He vist ja diverses individuals d’Ureña a Ansorena, però no esperava coincidir amb la seva obertura. L’índex d’assistència es una prova de l’interès que les seves aquarel·les tenen a Madrid, on valoren molt la tradició hiperrealista. L’artista rep les felicitacions i les seves obres ocupen les dues plantes de la galeria. Els motius d’aquestes obres recents continuen essent racons del seu taller, majoritàriament les prestatgeries, de formats ben diversos, amb algunes peces de grans dimensions. Hi veig dues novetats. L’una, que es destaca en el text del pròleg del catàleg que s’ha editat. Diu Amalia García Rubí que cal adonar-se de la incorporació d’uns nous objectes a les seves acostumades taules i prestatges: les joguines antigues. Efectivament, hi ha joguines de llauna, cotxes i trens vells, que acompanyen els habituals objectes que l’envolten. És aquesta una novetat de motius, però a mi em sobta més un nou exercici pictòric que observo en algunes de les obres. La preocupació per captar la llum o les llums diverses d’un interior a través dels reflexes, crida l’atenció d’Ureña, que intenta crear l’ambient real del seu taller a totes les hores del dia. La tècnica que domina de l’aquarel·la li facilita aquesta recerca, i assaja espais interiors amb una llum general i una altra d’una làmpada de taula que provoqui diverses il·luminacions dels objectes.

En aquestes obres de Madrid, Ureña ha intentat combinar una llum càlida de taula, per exemple, amb una llum freda de fons. Així com existeixen colors càlids i freds a la paleta dels pintors, Ureña trasllada aquesta relació a la manera d’il·luminar els espais. Les tonalitats fredes les resol amb una dominant de blaus que ressalten la calidesa de les zones més intimes, on sempre posa un objecte vermell o groc. Aquests exercicis posen un grau de dificultat major en les perspectives aèries que acostumava a fer. Són obres reals, que traslladen al paper la recreació que l’artista ha generat al taller. Si abans ho feia amb els reflexos dels vidres, ara és la voluntat d’un primer pla càlid i fons fred.

D’aquesta manera, aconsegueix crear un ambient intimista i sorprenentment veraç. Sota la dominant freda, tot el que apareix en aquesta zona canvia de color, ja siguin els lloms dels llibres o catàlegs, com l’estol d’aquarel·les que ocupen les parets de l‘estudi. Es troba amb una nova gamma de colors que ha d’aplicar a aquest fons, mentre la part il·luminada amb làmpades de taula continua sent la real. Els dos espais interaccionen entre si i funcionen de forma equilibrada. Als pintors no els agrada barrejar colors freds amb càlids, o una cosa o l’altra, però Ureña els harmonitza i els encaixa en una ambientació que vol ser purament pictòrica.