Albert Nel·lo

El jazz ha cridat de sempre l’atenció dels artistes plàstics. Enric Crous, des de les planes de la revista anti-artística lleidatana ART, afirmava que “ja no es pot negar el jazz. L’esperit de la música sincopada resta ja vinculada a tota música actual”. El Hot Club de Barcelona va ser fundat el 1936, sempre sota la mirada dels Amics de l’Art Nou i, a la postguerra, va ser precisament aquesta entitat la que va aixoplugar el Club 49, que va ser el cercle actiu de la generació dels artistes del Dau al Set. Un dels personatges claus per l’artisticitat del jazz a Catalunya va ser Alfredo Papo, que organitzava sessions de jazz i va ser l’impulsor de programar les visites a Barcelona de grans músics de jazz. Tot va arribar a un entusiasme que va permetre l’organització dels salons de jazz. El primer, l’any 1951, sempre a través del Hot Club, i els més interessats Tàpies, Cuixart, i fins i tot Joan Brossa. La revista Dau al Set va dedicar números i articles al jazz. Joan-Josep Tharrats, Pere Casadevall i Papo eren els que més coneixement tenien del Jazz. També descobrí una passió jazzística el nostre Josep Guinovart, que assistí a totes les edicions dels Salons. El segon Saló del Jazz va tenir lloc el 1952 a les Galeries Laietanes, i també el tercer de 1953.

El Club 49, com a secció del Hot Club va organitzar audicions i concerts de jazz. Ja el 1950, vingué Willie Smith, amb un cartell dibuixat per Modest Cuixart. Bill Coleman, el novembre del 1952, Dizzy Gillespie, el febrer del 53, Big Bill Broonzy, el maig del 53, Lionel Hampton, el gener del 55, i Louis Armstong, el desembre. El surrealisme oníric proper al món de Paul Klee d’aquests artistes combinava amb la música jazz i, per aquest motiu, la relació amb la pintura va ser tan prolífica en aquests anys 50. Lògicament, els fotògrafs d’aquesta època documentaven la visita d’aquests músics, especialment, Francesc Català Roca, testimoni visual de la Barcelona de la postguerra.

Seguint aquesta tradició d’agermanament del jazz amb les arts visuals, el XXV Festival de Jazz a Lleida ha programat una mostra de fotografies d’Albert Nel·lo, autor tarragoní apassionat del jazz i que ha retratat músics a través d’imatges de gran format i en blanc i negre. Són primers o primeríssims plans del músic i el seu instrument, sense més, sense l’ambientació de panoràmiques de l’escenari o del conjunt musical. Li interessa captar la personalitat de l’intèrpret en moments àlgid, la dificultat, l’esforç o la inspiració, reflectides en la mirada, les mans, el gest o el reflex de com es deixen dur pel ritme de l’actuació.

Són retrats fets al llarg del temps, viscuts intensament i exposats en un marc que acull les actuacions programades, que vol dir envoltats de l’ambient i la mirada justa que identifica espectador i autor.