Rosa Fabregat, a l'arcàdia daurada

Visitant paratges del Baix Penedès amb l’exconseller Santi Vila, aquest digué: “Això és l’Arcàdia.” Aquest mite clàssic, que equipara la felicitat planera amb la placidesa de la vida rural, podia tenir en aquesta terra de vinyes i platja freqüentada pels lleidatans un exemple preclar. Ara, amb motiu de l’aparició d’un llibre que du per títol El Vendrell, platja de Montparnasse m’ha vingut al cap la Rosa Fabregat, distingida amb mèrit en aquest darrer Dia de la Poesia. Nosaltres la veiem present i activa com a lleidatana, però d’ençà del 1974 va ser la farmacèutica de Llorenç del Penedès, i va tocar de prop aquella Arcàdia Daurada. La costa catalana ha acollit colònies d’intel·lectuals cosmopolites que han assolit una transcendència internacional, com és clarament el cas de Cadaqués, gràcies a la presència de Salvador Dalí o la família Pitxot; de Tossa de Mar en el període d’entreguerres, coneguda com la Babel de les Arts, o de Sitges, amb les festes modernistes de Santiago Rusiñol. Són aquests tres exemples notoris i coneguts als quals caldria afegir ara el de la costa del Baix Penedès, com un cenacle atractiu d’artistes i creadors, que va tenir una florida primera quan Pau Casals basteix la Vil·la Casals i una segona en els anys cinquanta i seixanta del segle XX. El llibre il·lustra com va congriar-se aquesta darrera i quins eren els seus protagonistes, amb noms i cognoms, posant llum a una aventura que es va desenvolupar amb total discreció i un esperit harmònic amb el territori.

Els primers estrangers a venir varen ser Tristan Tzara, fundador del dadaisme; els anglesos Patience Gray i Irving Davis; artistes japonesos, també els russos de Montparnasse; l’escriptor Michel Cournot i Nella Bielski; Cécile Éluard, filla del poeta Paul Éluard; la pianista Evelyne Dubourg, o la galerista Henriette Gomes, que va intentar dur al Vendrell la família del pintor Balthus.

A poc a poc aquests visitants comencen a comprar cases, com la família D’Albis, de les fàbriques de porcellana de Limoges; Ursula Schroeder, filla del famós psiquiatra Prinzhorn; l’antropòleg Robert Jaulin, l’antiquari llibreter Joan Gili, l’escriptor Joan Perucho, el notari Julio Lacambra i els gravadors Antoni Ollé Pinell i Jaume Pla. Els paisatges de les platges de Sant Salvador i Coma-ruga, amb la presència de la Vil·la Casals, Albinyana, Sant Vicenç de Calders o Masarbonès, esdevindran una il·lustració arcàdica.

A Llorenç del Penedès tenia una casa Evelyne Dubourg, la pianista. El seu pare havia estat un gran galerista, especialista en pintura impressionista, i promotor de l’obra de Nicolas de Staël, o de pintors com Riopelle, o Sam Francis. En aquesta casa de Llorenç penjaven pintures que no hem vist mai a museus catalans i aquesta sensibilitat elevada, però al marge de la publicitat, feia encara més encisador la descoberta. La Rosa Fabregat va començar a escriure en aquest ambient, i l’aura de la presència d’aquests personatges de ben segur que va impactar el seu cercle d’amistats i de lectures, i va contribuir a congriar la seva vocació literària.