Toni Prim. ‘Benvinguts a Palm City’

Una exposició de Toni Prim a Lleida sempre és una molt bona notícia. Els artistes de Ponent de la generació de la transició democràtica, en què s’ha d’incloure la seva obra i la seva trajectòria, són ara el relleu referencial als de la segona avantguarda. Tot i així no tenen una excessiva presència activa a la ciutat, ja que molts d’ells són fora. Toni Prim, com a fotògraf, entraria en aquesta condició que comparteix amb artistes com Toni Abad, Josep Ripoll o Perico Pastor. Ell representa aquell esforç per situar la fotografia com un art visual, a través de la dinamització d’exposicions, certàmens i debats. A la mostra actual de l’Espai Cavallers accentua aquesta consideració generacional en exposar una obra de Joan Fontcuberta feta amb el procediment de Googlegrama, i un retrat d’aquest fotògraf amb el mateix sistema, on Toni Prim es reconeix o s’emmiralla en aquells fotògrafs que varen abandonar la pràctica fotogràfica com una disciplina endogàmica, i la van dur a la dignificació artística i postmoderna, en què Fontcuberta és el màxim exponent.

Amb el pas del temps, Toni Prim ha congriat una obra pròpia que ha anat presentat regularment, centrada sempre en sèries, com el cos, l’arquitectura, o la darrera exposició que jo recordo, a la Sala Coma Estadella, dedicada al nu femení. En aquest marge de temps que va d’aquesta darrera a l’actual de l’Espai Cavallers, Toni Prim ha anat publicant les seves fotografies a llibres que sempre han donat a la fotografia una disposició artística, més enllà de la mera il·lustració.

En aquest cas el motiu central és la palmera, que representa en imatges a color i amb un aire fresc i irònic, festiu, i evocatiu subjectivament dels seus records d’infantesa vinculats als arbres, de tota mena. La palmera és una icona que ens remet a ultramar, als tròpics, i a la memòria dels indians, fins a apropiar-la també com un dels elements del nostre paisatge vegetal de la costa catalana.

Acumulant fotografies captades en geografies cada vegada més llunyanes, Toni Prim ha arribat al punt de fer balanç amb aquest gruix creixent i ha donat cos a la sèrie que ara exposa sota el títol de Benvinguts a Palm City.

La mostra de l’Espai Cavallers es pot entendre com una instal·lació, amb obres individualment emmarcades, un fris d’imatges a dues parets en diferents franges i un apartat dedicat a la seva memòria personal a través de recuperacions de vells àlbums familiars. També molts autoretrats i retrats en èpoques diferenciades, amb una palmera d’una alçada, que repeteix anys després, quan tant ell com la palmera s’han fet més grans.

La palmera no és només el paisatge, sinó que també apareix en tatuatges, en samarretes estampades, calçotets, o en passos de Setmana Santa. En presentar-ho tot així, amb aquesta diversitat de format, ens transmet la seva obsessió pel motiu, i la idea de sèrie i de temporalitat, de temps esmerçat a representar palmeres de manera sobtada o preparada.

Moltes de les imatges tenen la indicació de la data i del lloc, i responen al viatge de l’autor cada vegada més intens, especialment al sud-oest dels Estats Units, o a Florida, que compagina amb les palmeres de la costa catalana.

Una obra present a la mostra és una reproducció del seu compte d’Instagram, on el dia del seu aniversari va rebre 1.956 likes, que corresponen a la data de naixement, tot farcit, com és lògic, de fotos de palmeres.

La generació de Toni Prim va néixer analògica i en blanc i negre, i ha arribat al punt d’equiparar-se artísticament, per distanciar-se de la unicitat de l’obra d’ art, i aprofundir les eines que les noves tecnologies li aporten.