Jean Marie del Moral

N

o hi ha conversa amb el fotògraf Jean Marie del Moral que no s’aturi, encara que sigui un instant, en el Montmaneu o la Granja d’Escarp, d’on venen les seves arrels maternes. D’ençà que va deixar París per instal·lar-se a Mallorca la projecció de la seva obra ha donat un gran gir, i ha esdevingut més activa en la participació amb llibres i exposicions. La seva constància a retratar artistes als seus estudis ha configurat exposicions que giren per museus i centres expositius. Ara mateix hi ha la mostra Entre artistas al centre d’exposicions Caja Granada, que està oberta fins al 14 de juliol. Els 52 retrats no són només els dels artistes de la seva generació i els més actuals, sinó que sempre aprofita l’interès per la contemporaneïtat per incorporar els retrats dels espanyols de l’Escola de París, amb els quals va començar la sèrie d’artistes a l’estudi, o la figura iniciàtica de Joan Miró, que va ser el primer a fer-lo adonar-se del potencial de conviure amb la intimitat dels grans creadors.

En uns dies inaugurarà a Canet de Rosselló una altra mostra d’aquests treball sobre els artistes, que l’ha situat com un dels especialistes més actius i interessants. Per no parlar de les edicions, com la de fa un parell de setmanes al suplement d’El País en la qual retratava Miquel Barceló al Museu del Prado, amb motiu de l’aniversari de la fundació d’aquest museu.

Jean Marie del Moral s’identifica d’immediat amb els retrats d’artistes, però des que s’està a Mallorca ha anat introduint a les exposicions sobre la seva obra algunes imatges de paisatges del seu entorn, que no són èpics, sinó que humanitzen la intervenció dels homes sobre els racons naturals. Aquestes fotografies les ha anat intercalant entre retrats d’artistes i palesen una mirada d’artista davant el que veu i mira de conservar-ho.

Un altre dels seus interessos fotogràfics ha estat el de recollir elements de la naturalesa que apropen la fotografia al dibuix o a la pintura. Ara, per primera vegada, exposa aquestes obres sota el títol de Campos de Campos a l’espai Tiempos Modernos de Madrid, en el context de PHotoESPAÑA 2019. Són fotografies d’uns tiratges de tres exemplars exclusivament cadascuna, que representen matolls o esbarzers que segons com es mirin podrien ser traços d’un dibuix. Talment com un Cy Twombly, que omple de ratlles l’espai del quadre, la naturalesa actua igualment i fa capriciosos dibuixos amb branques i plantes. L’Art imita la Natura i la Natura s’ afaiçona a l’Art, i el resultat és abstracte sota la captació simple de la realitat. Jean Marie del Moral dibuixa amb la mirada i acota el pla on un racó natural pot esdevenir un dibuix, un gravat o una pintura.

Aquest exercici no el fa amb ironia, sinó amb poètica, com si unes branques seques tinguessin la dignitat de l’obra plàstica, ja que les dota de plasticitat i d’intimitat. Els pintors o dibuixants fan el mateix, però a la inversa. Miren la naturalesa des de l’òptica pictòrica. Fer-ho a l’inrevés no és tan habitual i en aquesta singularitat rau el treball recent del fotògraf, amb la pretensió d’anotar en el seu quadern de viatge que té una mirada plàstica, que no es limita només a compartir els treball íntim dels artistes, sinó que, a la fi, la seva mirada s’ha nodrit de sensibilitat i explora també una veu artística, autònoma.