La col·lecció Arnó-Vila

Ja fa més de vint-i-cinc anys que la Col·lecció d’Art Arnó-Vila va congriar-se amb una voluntat inicial d’abastar l’art català dels segles XIX i XX, fins a derivar vers una concentració en l’art lleidatà d’aquesta època, que en l’actualitat compta amb prop de cent vint-i-cinc pintures, dibuixos i gravats que van de Jaume Morera fins a Gregorio Iglesias, a la recerca de les obres antigues que apareixen ocasionalment al mercat i que van arrodonint l’estol dels artistes que vol representar. Josep Anton Arnó explica que el col·leccionisme li ve de la seva passió per l’art, orientada per Francesc Escolà, i de la seva decisió de col·leccionar artistes lleidatans, dibuixos d’artistes catalans dels dos segles, obra gràfica internacional i de mestres de l’art modern, i finalment escultura i fotografia. En l’actualitat arriba ja al miler d’obres i ocasionalment les exposa en públic, com hem vist darrerament a la selecció d’obra gràfica internacional que va presentar al Castell del Remei aquesta primavera.

Col·leccionar art lleidatà no és cosa menor, ja que cal conèixer la historia dels seus artistes i saber trobar-ne obres, que no sempre són fàcils de localitzar al mercat. A hores d’ara podríem dir que tots els períodes estan ben representats... començant pel paisatgisme de Jaume Morera o Baldomer Gili i Roig, l’obra d’Antoni Samarra, o dues obres que personalitzen la seva col·lecció, una natura morta de Francesc Marsà, el nostre Nonell targarí, i una singular natura morta de Miquel Viladrich molt original i poc vista. De la generació de l’avantguarda té obres de Manuel Viola informalista i alguns Lamolla, un dels quals surrealista. La postguerra està molt ben representada per Josep Benseny, Jaume Minguell i Lluís Trepat i els membres del Grup Cogul, tots ells amb obres significatives... Ernest Ibáñez, Artur Vives, Víctor P. Pallarés, l’Albert Coma Estadella i l’Ángel Jové. També ha incorporat obres informals de Josep Guinovart. Dels anys setanta i vuitanta hi ha molta obra de Benet Rossell, Rosa Siré, Toni Abad, Perico Pastor, Joaquim Ureña o Josep Vallribera, i lògicament no hi manquen Jordi Jové, Albert Bayona o Gregorio Iglesias.

És aquest l’apartat més significatiu de la col·lecció, sens dubte. La passió pel dibuix català dels segles XIX i XX li ha estat encomanada per Francesc Mestre, un dels grans especialistes en el mercat d’aquest gènere i període. Disposa de dibuixos de Nonell, Casas, Gimeno o Calsina, i té obres molt representatives dels grans dibuixants catalans.

El gruix més nombrós d’obres és el de l’obra gràfica internacional i nacional, amb més de sis-cents cinquanta, on figuren els noms més notoris de la disciplina de Miró a Tàpies. Aquest interès pel gravat contemporani ha derivat també vers l’art modern, que ha anat creixent en intensitat, tot i que no ha arribat encara al centenar d’obres històriques.

Darrerament la col·lecció s’obre també a la fotografia, fruit de l’amistat dels propietaris amb el fotògraf Toni Prim, i a l’escultura.

La col·lecció Arnó-Vila no pretén vincular-se a una dimensió pública, sinó que és fruit d’un gaudi personal, d’una passió col·leccionista per omplir forats històrics, i mirar de representar bé els autors, no només amb una obra per a cada nom, sinó que pretén disposar d’un conjunt característic de cada artista. Que tot això s’hagi esdevingut a nivell personal li atorga un gran mèrit i una base de futur encomiable.