Joan Fontcuberta-Trepat

Si un fotògraf s’associa immediatament amb la trajectòria de Chantal Grande i David Balsells, aquest és Joan Fontcuberta. Ens hem de situar al remot any 1981, quan la Galeria Forum, que tots dos obrien a Tarragona, presentava una mostra individual de Fontcuberta, amb qui havien de compartir la reivindicació d’una fotografia contemporània a través de totes les iniciatives que havien de sorgir després a Catalunya: les Jornades de Fotografia, les Primaveres Fotogràfiques, les fotomostres de Lleida incloses, i l’equip del Departament de Fotografia de la Fundació Miró. Fontcuberta va especialitzar-se en la teoria i la pràctica fotogràfica, Chantal Grande en el comissariat d’exposicions i David Balsells en l’intent de trobar plataformes estables per a la fotografia a Catalunya. Tots tres són una terna que en molts casos ha compartit aventures. Sense ells la fotografia a Catalunya no seria el que era.

La Galeria Forum va derivar en la Fundació Forum, que té la seva seu a la Casa Canals de Tarragona, i aquests dies inaugura una nova mostra de Joan Fontcuberta, que recorda com els vincles personals que tenen tots tres no han minvat quaranta anys després. La presència de Fontcuberta, autor que treballa per sèries i projectes concrets, se situa en una aventura vinculada a terres ponentines: Trepat. Un cas d’estudi de les avantguardes fotogràfiques.Aquest projecte va veure la llum dins el festival Embarrat de Tàrrega l’any 2014. Després va ser present als Rencontres d’Arles i el 2015 al Palacio Madraza de Granada. La mostra anava acompanyada d’un llibre d’edició molt acurada, que donava fe gràfica de la fabulació proposada. L’origen reflexiu era l’atracció que la fotografia dels anys deu i vint del segle passat tenia per la indústria i els objectes, amb una mirada avantguardista. Fontcuberta ho recordava amb la proximitat que els arxius fotogràfics de la fàbrica Trepat tenien amb les imatges de Man Ray, Moholy-Nagy, Ródtxenko o Evans. El que es presentaven eren originals d’aquest fons que podien ser obra d’aquests clàssics de la modernitat, i tot es disfressava d’autories incertes o apropiacionismes, on es posava en valor el fundador de la fàbrica Trepat, Josep Trepat, que l’any 1914 va obrir a Tàrrega aquesta indústria de maquinària agrícola, que encara és present físicament en el paisatge targarí. Constructivisme, surrealisme i nova objectivitat planaven per aquestes fotografies i vinculaven l’anonimat amb l’esperit de l’època, amb enginy i originalitat.

Quan la mostra es va presentar a Tàrrega, a la Sala Marsà, ja vaig advertir que el que Fontcuberta havia plantejat podia haver estat realitat, ja que Lleida i el grup de la revista ART estava al cas d’aquests autors i d’una fotografia experimental, a través de la reivindicació que Crous feia de la fotografia i de les noves tendències que seguia a través de subscripcions a revistes alemanyes. Així doncs, el context lleidatà hauria pogut estar preparat per contactar amb aquests noms mítics de la fotografia, i – si més no– hauria estat plausible trobar els contactes amb ells.

Josep Trepat se’ns presenta als ulls de Fontcuberta com un ultramodern mecenes, amb un projecte que veu de nou la llum, recordant que l’amistat és un actiu en la defensa de la fotografia i que Fontcuberta, Chantal Grande i David Balsells continuen encara ara com a garants d’una fotografia que cerca l’estabilitat com a disciplina i com a obra de museu.