David Ymbernon

Sigui perquè part de la família és lleidatana, o pel fet d’haver estudiat a l’Escola d’Arts Oficis de Tàrrega, o per la seva devoció per Carles Hac Mor o per Guillem Viladot, el cas és que considerem David Ymbernon (Igualada, 1972) com un artista dels nostres. Hi ha exposat diverses vegades, a Lleida i a Agramunt, i sempre les seves vingudes han estat no només ben rebudes, sinó encomanadisses. El seu treball, com el de Zush, és un món propi, com ara a Latung La La, que s’identifica immediatament per l’ús exclusiu del color taronja: objectes, pintures, etc., tot amb aquest color, que és la seva signatura des que va crear una obra interdisciplinària, poètica, que agermana pintura, escultura, fotografia, teatre o cuina. Diríem d’ell que és un autèntic poeta visual que s’insereix en els records de la infantesa per poetitzar els dels adults. Les seves accions són performatives, ja sigui en espais d’art com ara el seu domicili, on fa sessions culinàries de derivació poètica. En plena pandèmia, David Ymbernon continua actiu. A Barcelona va obrir la mostra Latung La La, poemes i epopeies, a la galeria El Quadern Robat, i a Alella, a l’Espai de Creació Can Manyé va presentar L’ideari de Latung La La, que ara mateix s’ha obert al Museu d’Art de Cerdanyola gràcies a l’entusiasme i suport de l’Associació d’Amics del Museu d’Art de Cerdanyola. Són exposicions obertes al públic, amb les restriccions corresponents, però que s’expandeixen a les xarxes a través d’imatges i vídeos que circulen en sintonia amb la idea que té l’artista de cercar en tot moment instants poètics, màgics, sigui com sigui.

Ara que la seva obra ja té una solidesa, podem valorar com és d’important haver aconseguit l’originalitat i el mètode (quin escull tan significatiu pels artistes, aquest de tenir i trobar la personalitat). Ymbernon ho ha fet amb un color que s’identifica amb un espectre singular: la infantesa, les joguines, la vitalitat lúdica, i a través d’aquesta personalitat ha obert les portes amb una creativitat poètica. “Tot el que sé ho he après al pati de l’escola”, va afirmar, com si el territori dels adults tingués més necessitat del joc, de la transgressió, que no pas de certeses. Això no obstant, no trobareu en aquesta immersió onírica una simplicitat objectual. Les seves obres tenen més de Duchamp i de l’avantguarda que de la intgenuïtat que traspuen. Les pintures saben expandir-se, els objectes es disposen a l’espai o a les obres emmarcades o envitrinades amb la sensibilitat pictòrica d’un artista. Són una unitat, encara que individualment tenen la capacitat de condensar la dimensió del seu món, del seu imaginari. Feia anys que David Ymbernon cercava trobar el seu camí, el seu perfil, la seva singularitat en aquest món de l’art adult, i ho ha trobat en la poètica visual transmutada en objectes, en pintures. No és una mala pensada dir que hi ha un “ideari” a Latung La La, però no espereu esbrinar-lo amb cites ni amb solideses. El Museu d’Art de Cerdanyola també malda per tenir la seva originalitat en el món dels museus catalans, i la galeria El Quadern Robat, també. Aquests espais són idonis per acollir David Ymbernon. Finalment espais d’art i artistes es troben en objectius compartits. Com ha de ser.