Andrés Ymbernon Vila

Sota els primers anys de la postguerra lleidatana plana una autèntica desmemòria, adobada per aquell llibre de José María Álvarez Pallás, publicat just el 1941 que es deia Lérida bajo la horda, 1934-1936-1938, que fou el periodista que exercí després l’edició de la revista Ciudad. Aquesta obra venia a dir els noms i els cognoms dels avantguardistes lleidatans, i els feia culpables de les barbaritats esdevingudes a la ciutat. És clar que la majoria d’ells eren a l’exili, sense l’opció de defensar-se.

Un dels fets més rellevants d’aquell moment va ser la creació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que es va obrir l’any 1942. Aquesta institució va acollir, per exemple, tots els salons provincials dels artistes de l’època, en què participaven tots, i era l’única plataforma artística plausible per a la generació de Josep Benseny. També hi havia el Patronat de Restauració i Conservació de la Seu Vella. Els intel·lectuals de la ciutat que restaren es vinculaven a aquestes institucions i són la fotografia dels actius de l’època.

Una d’aquestes persones se’ns manifesta ara amb detalls a través de la mostra L’horitzó d’Andrés Ymbernon Vila, que es presenta a l’Arxiu Històric de Lleida, i que acull el fons documental que la família ha dipositat a l’Arxiu per a la seva custòdia i investigació. El muntatge de l’exposició és obra del seu nét, l’artista David Ymbernon, que permet visitar la mostra amb la concepció i els ulls d’una major estètica que pura documentació. David ens recorda que la família Ymbernon va vincular-se també amb els Hernández, de tal manera que ell i el Carles Hac (Hernández) Mor estarien units en les arrels familiars.

Andrés Ymbernon Vila, nascut a Lleida el 1900, va seguir la carrera militar fins a arribar al grau de comandant i va morir quan just tenia 52 anys. La Guerra Civil i la seva evolució tenen un paper central en aquesta recuperació biogràfica, ja que era capità de la columna Macià-Companys. La seva experiència els dies de l’alçament militar del juliol del 1936 contrasten amb el que explica l’Enric Crous (també artista i militar) a les seves memòries, i els moviments que la guarnició lleidatana va seguir fins a la rendició de la Paeria, en mans dels insurrectes. El que va succeir i els dubtes, detencions i canvis tenen ara més llum. Durant la guerra, Ymbernon ascendí a comandant a la 131 brigada de la 30a divisió. Després de seguir diversos fronts de combat, acabà passant-se al bàndol insurgent, amb diversos destins fins que torna a la seva ciutat de Lleida. En aquest període, fins que és retirat de l’exèrcit i fins a la seva mort, va ser actiu a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, on va ser conseller, i a la Seu Vella, on va formar part com a vocal del seu Patronat.

En aquesta època publica llibres com Aportación a la historia de la Guerra Carlista en la provincia de Lérida 1838-1839 (Institut d’Estudis Ilerdencs, 1950), Inventario del Castillo de Cervera. Fecha: año 1482 (Institut d’Estudis Ilerdencs, 1950) i La Organización de una división Llamada de “Cinca y Segre” en la ciudad de Lérida. Aportación al estudio de la Guerra de Independencia en Lérida (Institut d’Estudis Ilerdencs, 1947).

A més d’articles a la revista Ciudad, deixà escrits inèdits sobre Historia de los Abencerrajes en Lérida i Historia militar de Lérida y de su provincia amb nombroses il·lustracions seves. La mostra ens il·lustra sobre aquesta passió cultural, sobre la seva habilitat com a dibuixant, sobre els seus poemes, i contribueix a fer-nos veure les inquietuds d’una ciutat arrasada per la guerra, amb la majoria dels seus intel·lectual a l’exili, i els que es quedaren, intentant posar alguna base futura.