Ferran Lega

Fa dos anys l’Institut d’Estudis Ilerdencs va promoure una Biennal d’Arts Plàstiques i Visuals que duia per títol Larva, en referència al desenvolupament i posterior metamorfosi dels joves artistes lleidatans. S’hi van presentar quaranta projectes i un jurat especialitzat va triar-ne nou, que es van exposar a la Sala Gòtika. D’aquests, el guanyador va ser Ferran Lega (Lleida, 1983) amb Sorolls per a la nostàlgia, a qui ara el mateix espai dedica una mostra monogràfica.

Hem seguit la seva evolució fins al present, amb una llicenciatura en Belles Arts a Barcelona i un doctorat sobre Arte Sonoro y la Ciencia Acústica de la Cimática Aplicada en el Arte, i la pràctica docent que ara exerceix a la Universitat de Lleida al grau de Disseny digital i tecnologies creatives.

Des que va obtenir el guardó de la Biennal ha participat en projectes d’art sonor al CCCB de Barcelona, al Festival Bideodromo de Bilbao i a la mostra The Perfect Sound a Sant Andreu Contemporani. Individualment ha exposat el 2019 Del subim, el so, a l’Espai Guinovart. Als seus àlbums sonors va afegir el 2019 Train Travels i tallers a La Panera i altres espais.

La mostra és un compendi de les seves recerques sobre art sonor i visual, a través de sis instal·lacions que s’interrelacionen globalment. En entrar es troba la primera, a terra, amb una superfície blanca damunt la qual hi ha unes fustes pintades de vermell i blau, amb més espai per al vermell, i una xarxa metàl·lica que embolcalla un aparell que emet uns sons. És la primera acotació del problema del temps i la relativitat, del desplaçament i com la velocitat qüestiona la unitat d’espai i temps.

Al seu costat dues obres emmarcades amb un metrònom al mig. Són dos dibuixos plens d’ones que van i venen. En un diu Redshift i a l’altre Blueshift, que són els efectes que actuen sobre el que ell concentra en expectatives i els records. Seguint, s’hi troba una sèrie de quatre fotografies emmarcades que es refereixen a les quatre estacions, aquesta vegada amb un codi QR que permet accedir al seu web i anar a la música que correspon a les estacions.

Al mig de la sala hi ha dues instal·lacions que venen a ser dues versions de la mateixa idea: una pila de folis que sota l’acció del vent es va reduint en la mesura que el vent escampa les fulles a terra. Una de les piles és real, i el vent l’activa un ventilador. Els folis tenen impresos versos del poeta John Keats de les 4 sessons fill be the messure of the year. L’altra versió és videoprojectada i la pila dels folis, aquesta vegada, du escrit al llom Tempus fugit, que, òbviament, va fugint en la mesura que el vent desmunta la construcció. Són dues versions molt fàcils de comprendre i amb un resultat visual molt contundent.

Finalment hi ha una sèrie de papers pintats penjats a la paret amb la mateixa idea que les fustes del terra que prologuen l’exposició, amb una referència al valor que l’espai actua damunt del present segons la percepció del temps.

Merescut guardó el que es va concedir a Ferran Lega i una oportunitat d’apropar-se a la seva obra, que és, en definitiva, un projecte de recerca que agermana l’axiomàtica amb l’art sonor i visual.