Toni Prim

Ala sala d’exposicions de la llibreria La irreductible de Lleida s’exposen 10 fotografies que Toni Prim va fer per al projecte d’edició Cal Trepat, la mirada dels fotògrafs. El llibre acompanya la mostra i es poden regirar les seves planes que recullen el treball de vint-i-tres fotògrafs sobre aquesta fàbrica targarina que conserva l’encant de la memòria, a cavall del testimoni de la industrialització agrícola i l’escenari de propostes vinculades a l’art contemporani. Cal Trepat ha esdevingut així una extensió del Museu Comarcal de l’Urgell i, quan més llueix, és enmig de l’Embarrat, que permet als artistes actuals fer-hi intervencions.

L’espai és una nau industrial i, com tots aquests espais, malda per un nou ús que, de moment, resulta molt atractiu. En termes fotogràfics Cal Trepat ja va inspirar Joan Fontcuberta per a una ficció sobre la fàbrica i l’avantguarda fotogràfica, que va donar molt de si, i un llibre d’artista molt acurat. El llibre actual ja va ser presentat fa uns anys i ara és Toni Prim qui reivindica la seva aportació.

Les imatges exposades són les del llibre, però emmarcades i penjades a les parets tenen un valor molt més especial. Són fotografies en color i evidentment denoten l’impacte que l’edifici i el seu interior van tenir sobre el fotògraf. No només capta els interiors, com és lògic, sinó que fabula sobre una història argumental.

Toni Prim explica que hi va anar a fer les fotografies i que va voler restar sol per fer la feina amb intimitat i que va quedar amb els responsables que tancaria la porta en sortir. Això no obstant, un vigilant de la fàbrica va deixar-lo tancat amb clau i, com que no tenia el mòbil a la mà, va resignar-se a passar la nit, amb serenitat estiuenca, a l’interior. A mitjanit, i solitari, va començar a sentir sorolls inquietants i va observar que no estava sol, i que a la fàbrica hi havia un esperit en forma de dona nua que passejava al seu voltant.

Com que la càmera constata el que veu –en principi– va esforçar-se per retratar l’esperit, i això és el que s’exposa: imatges d’una dona nua que intuïm entre taules i prestatges de la fàbrica nocturna. La narració és molt creïble, ja que veiem una forma sinuosa i difusa d’un nu fantasmagòric. Amb aquestes seqüències les fotografies prenen un nou sentit i certifiquen la idea d’una aura que perviu entre maquinàries.

En la majoria de les fotografies aquest nu es mou i mai tenim una imatge fixa. És com el nu baixant l’escala de Duchamp, en moviment. El color de la carn contrasta i dialoga entre l’escenari i la fada, com una al·legoria de l’artifici i la naturalesa, una conversa que sempre ha interessat els artistes.

La naturalesa és aquest cos i l’artifici és la cultura. La naturalesa del cos és primigènia, i l’escenografia és artificial, una ficció que s’enfronta contínuament a la confrontació.Tenim, doncs, Cal Trepat, però Toni Prim ha depassat la fàbrica i va més enllà i du la seva inventiva a un problema més universal i se’n surt, tot i que la primera foto és de l’exterior de l’edifici, per contextualitzar la història i els fets.