III Biennal d'arts plàstiques i visuals Larva

La mateixa sensació epocal que proposava la Biennal d’Art Leandre Cristòfol, que encara es pot visitar a la Panera, provoca la que ara podem veure a la sala Gòtica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, sota el denominatiu de Larva, que inspira la metamorfosi que es congria en aquests creadors “emergents”. La diferència és que, en aquest cas, tots són artistes vinculats directament a Lleida, tal com pretén aquest certamen creat precisament per seguir la nostra escena potencialment futura. Sis artistes, la majoria dones, amb títol ja a les mans o en procés, i tret de Núria Costa, nascuda l’any 1975, en una franja d’edat entre els vint i els trenta anys.

Si la funció és aquesta, la de donar a conèixer noms nous de l’escena lleidatana, l’objectiu s’ha complert, perquè són artistes que difícilment podríem seguir si no fos per aquest seguiment que l’IEI i l’Anselm Ros fan reiteradament, amb aquesta Biennal i el seguit d’exposicions individuals de joves artistes que omple la temporada de la sala. Per què dic epocal? Doncs per aparèixer escassa pintura i primar un art d’investigació i de gènere.. unes accions pedagògiques de Maria Giró a Castellbò on unes nenes construeixen una cabana al bosc.

fotografies de Merly Castaño de rostres de persones sense papers en una foscor que evita el seu reconeixement.. la reivindicació de les veus “cugules” de Núria Costa.. la constatació dels espais amb brossa a Lleida de Núria Roselló.

documents i espais oficials de la policia, el banc d’España o un tanatori de Paula Artés.. i reflexions mediambientals de Roc Domingo.Ecologia, poder, feminisme, o immigració il·legal són temes que normalment apareixen als diaris o als telenotícies, però ara són els artistes els que miren de convertir-los en els seus temes. El que s’exposa a la sala d’exposicions són majoritàriament vídeos, fotografies, fotocòpies i alguna obra plàstica.

La guanyadora de la Biennal ha estat Núria Roselló amb aquest reguitzell de fotografies d’abocadors il·legals de Lleida.Les sis artistes seleccionades ho han estat d’entre uns vint-i-vuit dossiers, que han estat estudiats per un jurat en què a més del director de l’IEI, l’Anselm Ros i Joanpere Massana, s’ha fet venir l’Oriol Fondevila i la Glòria Bisch, a més del Jesús Vilamajó, que coneix bé aquesta escena emergent per la seva coordinació del projecte Embarrat.A diferència de la Panera, on s’ha volgut fer un muntatge en què la individualitat dels autors no fos tan palesa, en aquest cas cada artista té el seu espai ben diferenciat, amb explicació de les seves intencions i un resum dels seus projectes.Com en la majoria de les exposicions similars no n’hi ha prou amb la visita. Ara els artistes, sobretot els joves, tenen la seva adreça web on pengen les seves activitats i ens permeten entendre el que hi ha més enllà d’aquestes obres triades per a la mostra. La sensació genèrica, si més no, ens farà recordar els seus noms i fer un seguiment de futur.

Aquestes plataformes col·lectives d’exposicions i biennals han estat sempre la millor forma d’anar destriant els artistes que volen tenir una trajectòria professional. A la Lleida dels anys vuitanta van ser les “entregues”, que estaven, com en aquest cas, dedicades als artistes lleidatans, després va irrompre la Biennal Leandre Cristòfol, i ara aquesta Larva –com, si no, accedir a detectar aquests artistes?El fet que siguin només ponentins no suposa demèrit, ja que veiem com tracten els mateixos temes, les mateixes preocupacions, els mateixos canals expressius que la resta d’autors, siguin catalans o espanyols.Si la funció de Larva és simplement destacar uns autors, la feina ha estat molt positiva i és un bon punt de partida per veure com fan el pas cap a la professionalització. Sempre resulta més fàcil trobar plataformes en aquest estadi que quan realment comença el camí artístic individual i propi.