Un antiheroi en acció

Malgrat que Tom Cruise ja ha assolit certa maduresa, res li fa renunciar a papers en els quals el físic impera, com en aquesta segona entrega de l’exmilitar Jack Reacher, que continua trencant-se l’esquena amb gairebé tots els dolents que li surten al pas –que no són pocs– saltant i macant-se per les teulades de Nova Orleans, i deixant-se l’alè en curses i persecucions constants.

Aquest Jack Reacher que interpreta amb claus d’antiheroi, amb personals codis ètics, amb mètodes discutibles i problemàtica presència, amb desinterès social i sense donar mostres d’afecte malgrat demostrar amb fets proteccionistes el seu instint, afrontant sense dubtar les amenaces de qualsevol psicòpata, es troba als antípodes de l’espia Ethan Hunt, protagonista de les cinc entregues de Missió: impossible, fi estilista que assumeix complexos riscos gairebé irrealitzables, que fa la volta al món en una sola pel·lícula, i que s’enfronta a malvats de divisió d’honor.

El Cruise de Jack Reacher: Nunca vuelvas atrás parteix d’un fet moral, l’ajuda a una amiga militar en conflictes, i a protegir una suposada filla, i de carambola, entrar en una espiral de corrupció militar. Ja des de la primera escena s’endevina la naturalesa de l’antiheroi, desemmascarant agents de la llei que trafiquen amb il·legals. Ell és un justicier que va per lliure. Però per molt que s’hi apliqui Edward Zwick, director de pel·lícules com Temps de glòria, L’últim samurai o Diamant de sang, posant al servei de Cruise escenes violentes fins a l’aclaparament i honor sortint-li pels porus, la pel·lícula no passa de ser un anyenc exercici de cine d’acció, rutinari, i de poca, molt poca originalitat.