Les restes del naufragi

Des de la dècada dels anys setanta del segle passat, el cine de catàstrofes, potser per la morbositat que desperta, segueix tenint el seu lloc. Ara aquest tipus de pel·lícules gairebé sempre vénen acompanyades per l’enunciat de “basada en fets reals”, i això els dóna un plus, potser pervers, que convida a visionar-les. Peter Berg, un cineasta irregular on n’hi hagi, amb pel·lícules interessants com Very bad things o Cop Land, i desastroses en la línia de Battleship o Hancock, agafa el manual del cine de desastres i el segueix a ulls clucs. Des d’un inici, en el qual l’eix serà un tècnic de plataforma petrolífera (Mark Wahlberg) en el seu idíl·lic entorn familiar –el descans del guerrer abans de mastegar la tragèdia–, per posteriorment donar pas al grup de treballadors, el bon rotllo que hi ha i amb aquest veterà al capdavant (Kurt Rusell) que és far i guia en aquest solitari escenari d’alta mar, on també es troba l’element discordant, el que representa la multinacional BP, amb més tirada a la reducció de despeses que a la prevenció d’un sinistre de gran magnitud. I en el tercer bloc: desencadenar l’infern, això sí, en espectaculars seqüències en les quals quedarà marcada la fatalitat i en què l’acte heroic, la valentia temerària del protagonista amb esperit americà, superarà amb escreix els límits de la resistència. Llàstima que Peter Berg se centri gairebé exclusivament en el drama humà, incloent-hi l’oració amb esperit patriòtic al vaixell de rescat, i no expliqui amb detallada sinceritat que aquell succés va ferir de mort l’ecosistema de la zona i que l’home continua sent el perill més gran per a l’home i, òbviament, per a tot el que l’envolta.