Espies i veïns

Sobre el paper resultava curiós veure junts dos actors tan diametralment oposats, i aquesta raresa feia d’aquesta pel·lícula una cosa singular. D’una banda Jon Hamm, aquest inoblidable Don Draper de la sèrieMad Men, tot magnetisme, i per l’altra Zach Galifianakis, el més tarat del grup de les entregues de Resacón en Las Vegas, al qual no se li pot negar una apreciable vis còmica. Acompanyats per a l’ocasió per Isla Fisher, amb bon bagatge artístic al darrere, i per la israeliana Gal Gadot, que recordaran els admiradors de Fast & Furious. Tots ells emmotllats en una comèdia de Greg Motola, responsable de taquillers títols com Paul, Supersalidos o Adventureland, i ben considerat en l’anomenada nova comèdia americana. Doncs bé, Las apariencias engañan es mou matusserament per territoris molt trillats, per un intent estèril de voler fer riure sense gairebé aconseguir-ho, que és el pitjor que li pot passar a una comèdia. El guió transita entorn d’un matrimoni tipus en una zona residencial tan impol·luta com avorrida i en l’arribada de dos nous veïns amb charme, elegants i atractius ambdós, que resulten ser espies del govern –no és un espòiler, se sap gairebé des del principi– i així, per motius circumstancials, les dos parelles es veuran involucrades en una perillosa trama en la qual uns exerciran de professionals sense despentinar-se, mentre que els altres ho passaran fatal intentant sortir indemnes de tota mena de perills. Galifianakis amb Fisher posen el poc de jovial que té aquesta pel·lícula, mentre que a Hamm i Gadot, al marge de seduir amb la seua presència, els rols no els donen per a més. El resultat, una pel·lícula ben anodina.