Creuant la línia

Aquesta no és una pel·lícula sobre ravals del món de la droga, pica alt, va a la caça de persones a l’ombra d’aquell Pablo Escobar omnipresent narcotraficant i líder del temible càrtel de Medellín, i no se centra ni en quantitats, ni en les maneres en què milers de quilos de cocaïna travessaven i continuen travessant les fronteres amb els Estats Units. Infiltrado, basada en fets reals, al marge de buscar els homes forts, es mou entre banquers, entre aquells que desplacen el diner negre, i per això es creua la línia per guanyar-se la confiança de gent, com diria Chester Himes, més perillosa que un cec amb una pistola. Bryan Cranston, en el seu punt àlgid des de la magistral sèrie Breaking bad, potent solament amb la seua mirada, aquesta que aprecien els directors de cine perquè ho controlen tot, és aquí un agent de la DEA infiltrat fins a les vísceres, que adopta una identitat que, com en aquella Donnie Brasco protagonitzada per Johnny Depp, també introduït entre pinxos, crea complicades relacions familiars, vincles afectius amb qui no ho hauria de fer, deixant un aire d’amargor fins i tot quan surt indemne i amb el deure complert. Infiltrado posseeix un aire veraç, no es delecta en la violència i manté un bon pols interpretatiu gràcies a aquest gran actor i a un repartiment de secundaris veterans en aquests combats com ara John Leguizamo, i on també podem apreciar el mallorquí Simon Andreu i Elena Anaya. Amb les sèries que van dos passos al davant i amb Narcos sobre Pablo Escobar, aquest bon exercici que és Infiltrado queda un pèl eclipsat. Per això, i perquè el mostrari de pel·lícules amb una temàtica similar ja és considerable.