La vida al voltant

Hi ha pel·lícules que passen bastant desapercebudes, amagades darrere d’estrenes mediàtiques, i mereixen més atenció ja que en allò que expressen i desenvolupen hi ha aquest fil sincer que comunica amb l’espectador des de la senzillesa, des de la vida mateixa, amb personatges tan reals que es poden creuar amb tu de camí a casa. María (y los demás), primer llargmetratge de Nely Reguera, es presenta com una pel·lícula petita que es fa gran a cada pas, en part per un repartiment impecable, en el qual la hispanoargentina Bárbara Lennie atorga veracitat al seu personatge, posa en cada moment un setge de contenció en la seua recerca personal, en la dissecció del retrat familiar on amb extrema naturalitat afloren sentiments contradictoris, noves situacions i incapacitat per afrontar-les; en la seua relació sentimental, on no s’ubica; amb les seues amigues que no li proporcionen seguretat, o en les seues poc atrevides aspiracions literàries. María és una dona fragmentada, però no és una dona amb inclinació dramàtica, viu els problemes i els pateix però no enclou en cap moment els seus somnis i els anhels. Cuidar-se d’un pare viudo que ara es casarà de nou, trencant la dependència d’aquest amb María, que amb penetrant mirada no arriba a acceptar la nova esposa; aquests germans amb qui mai s’entén; aquest treball editorial que no li assegura la publicació de la seua pròpia novel·la; aquest amant que separa vida familiar i desig, i ella mateixa, amb els seus sentiments trobats, aquests que cal deixar passar per ser un mateix. A María (y los demás) hi ha franquesa, repeteixo, gràcies a una Bárbara Lennie que la mostra amb enorme qualitat interpretativa.