Vincles de sang

Un estima la seua terra encara que aquesta terra no l’estimi a ell i és en aquest paisatge texà, groguenc, d’aire dens, tòrrid, decadent i envellit, gairebé estancat en el temps del western, per on transiten dos germans disposats a liquidar la hipoteca que existeix sobre la granja familiar, a base d’atracar petites sucursals bancàries en pobles que gairebé han oblidat el seu nom. Comanchería té molt de crònica social salvatge, de mirada a una Amèrica profunda a la qual ha recorregut Donald Trump per guanyar les eleccions, deprimida i fastiguejada, on la banca exerceix de propietària de l’horitzó. Sota una música de Nick Cave, que bé podien haver elegit els germans Coen, l’escocès David Mackenzie conjuga dos moviments que avancen paral·lelament fins a trobar-se. D’una banda, aquests lladres indomables que creen en l’espectador aquesta involuntària complicitat, i per l’altra, els dos Rangers que caminen rere els seus passos, un indi de pura raça, mesurat i bon company, i després, el que dóna vida un Jeff Bridges absolutament eficaç i gegant en la interpretació de policia a les portes d’una jubilació que el tornarà al no-res quotidià, i que utilitza la seua estratègia d’anys d’enuig i contemplació per caçar amb tenacitat aquests malfactors amb aura de llegenda. Aquests dos germans amb forts vincles de sang, un pura pólvora encesa, l’altre cerebral i fred, però no menys contundent, dins d’un entorn rural i violent. Ells són uns dolents carregats de raons, immersos en una Amèrica que no es troba dins del circuit de la postal turística, tancada en si mateixa, presonera dels seus deutes, castigada per la promesa d’un avenir que mai va arribar.