Mort d’un botxí

Existeixen històries de guerra que atreuen pel seu macabre magnetisme, o com actes de justícia contra la injustícia entre aquells que van ser represaliats sense compassió. Un dels fets més suïcides i èpics va ser el que van desenvolupar un grup de paracaigudistes txecs i eslovacs a la Praga ocupada del 1942 contra el número tres del Partit Nazi, el també anomenat Carnisser de Praga, i un dels impulsors de l’Holocaust, el cruel Reinhard Heydrich. Es va denominar operació Anthropoid l’atemptat que va acabar amb la vida d’aquest despietat líder amb poder il·limitat sobre la vida i la mort. Sean Ellis, sense caure en allò pretenciós en la pel·lícula d’herois a crits, realitza una posada en escena sòbria i filma un esdeveniment històric des de la mirada de dos dels personatges centrals, al costat d’un reduït grup d’homes en una missió sense retorn. Els seus temors i dubtes, la voluntat, els sentiments, i un pla en el qual una fina línia els col·locava en l’èxit o en el fracàs, marquen una pel·lícula seriosa, en la qual s’enjudicien les parts en el conflicte, el col·laboracionisme rebel que es juga la vida, la posició de la resistència i les atroces conseqüències d’aquest cop d’efecte que va tenir en els protagonistes i en la població civil. Aquesta operació Anthropoid se situa de costat amb el film de Lewis Gilbert Operació Trenc d’alba del 1975 i fa un altre pas de rosca a aquella magnífica Los verdugos también mueren dirigida el 1943 pel cineasta Fritz Lang i en el guió del qual va participar Bertolt Brecht. Però posats a recomanar, un llibre, HHhH de Laurent Binet, magistral lliçó d’història explicada amb precisió i sense floritures, tal com fa aquesta pel·lícula.