Contes xinesos

Si es tractés d’un videojoc, seria magnífic ja que la temàtica entronca amb aquests mercenaris a terra estranya que passen per mèrits propis de vividors a herois, de pispes a homes d’honor quan l’ocasió ho demana i La gran muralla, d’acció en té, i molta. Per si mateix, el guió pot escriure’s en un foli per una sola cara, però el toc oriental, amb aquesta gran muralla xinesa i un exèrcit interminable de multicolor uniforme, aquestes heroïnes voladores i aquestes bestioles reptilesces arribades de l’espai i que són legió serien segurament per a l’aficionat de la Play una veritable passada. Una pel·lícula per veure com occidentals i orientals fan causa comuna contra un mal que amenaça estendre’s per la Xina i, per tant, pel món. Convertint-se en un espectacle visual sense essència, una exhibició sense sentit per propiciar la coproducció entre dos gegants, on un posa reconeguts noms, com és el cas de Matt Damon, el xilè Pedro Pascal o Willem Dafoe intentant aconseguir una mica de la miraculosa pólvora, que bé podria fer-los rics, mentre que l’altre colós munta la gran representació circense.

Però el que sorprèn en aquesta aventura crispetera és qui la firma, que no és cap altre que Zhang Yimou, reconegut cineasta multipremiat als grans festivals, lloat per la crítica des dels seus inicis i amb títols en el seu historial com Sorgo rojo, Semilla de crisantemo, ¡Vivir! o Ni uno menos, i que no va perdre prestigi quan va dirigir pel·lícules amb marcada inclinació per les arts marcials, com La casa de les dagues voladores. Tot plegat per arribar a aquesta espècie de videojoc i deixar-nos sense comandaments per jugar.