La condició humana

Aquest país en sap molt, de bars. Es podria escriure un assaig sobre aquests llocs que formen part d’un espai propi, on es realitza una comunió entre éssers de molt diversa índole i condició, on es parla del diví i el mundà. Álex de la Iglesia ha recorregut a un d’aquests locals, típic i tòpic, caspós, rònec, d’olor de fregit, de canya i cafè amb llet, i amb la gran Terele Pávez al capdavant, que amb la cara paga, reuneix un grup de mortals, cada un amb la seua pròpia idiosincràsia, perquè se les tinguin, perquè es desesperin, perquè regni l’horror i exploti l’instint de supervivència davant d’un perill mortal. De la Iglesia mou diàlegs ràpids, sarcasmes, posicions tragicòmiques que avancen inexorablement a l’extravagant, al deliri col·lectiu. I cap allà va el cineasta sense xarxa, iniciant un descens als inferns coral i embogidor, un desesperat catàleg d’excessos que avança per anar emmerdant (mai més ben dit) la pel·lícula. Álex de la Iglesia és un dels cineastes catalogat de culte des d’aquell curtmetratge Mirindas asesinas, i va brillar a la seua entrada triomfal en el llargmetratge amb l’original i excedida Acción mutante, a més de treballs amb segell propi com El día de la bestia, La comunidad o 800 balas, de manera que no se li ha de discutir el talent al bilbaí, però també s’ha de reconèixer que ha perdut el nord amb les últimes propostes, en les quals ofereix el millor en el primer tram de la pel·lícula per acabar desorientant el personal amb recorreguts finals histèrics, convulsos, sense ombra de la brillantor que va acompanyar en tantes ocasions aquest, malgrat tot, cronista salvatge de l’esperpent i la condició humana.

EL BAR Director: Álex de la Iglesia Intèrprets: Blanca Suárez, Marios Casas, Carmen Machi Cine: JCA Alpicat 3/5