El rodamón il·lustre

Potser l’enorme dimensió d’aquest gran pensador del segle XX és la que ha fet que la realitzadora alemanya Maria Schrader no volgués o no sabés exposar la magnitud de la vida d’aquest jueu austríac amb transcendent obra literària. Per això, Stefan Zweig: Adiós a Europa recorre l’exili americà d’aquest home al qual l’ombra del nazisme el va perseguir fins al més profund del seu ésser. Hi ha tanta calma en la mirada que un inspirat actor com Josef Hader mostra, com dolor interior, pesar d’il·lustre rodamón, aclamat en salons argentins, en recepcions brasileres, però carregat d’una immensa solitud davant d’una freda finestra d’un gèlid hivern novaiorquès –la part més eficient del film– on recull els missatges de desesperació d’amics aïllats a l’infern de la guerra, davant la seua primera esposa.

Per la contenció, pel ritme entretallat d’aquesta pel·lícula, els incondicionals admiradors d’aquest extraordinari ésser amb ànima suïcida, potser no acaben de sentir en imatges el que va testimoniar la seua paraula escrita. Llegir El món d’ahir és endinsar-se en el desordre europeu, en el futur inexistent, en la literatura amb majúscules en cadascuna de les seues més de cinc-centes pàgines, com també ho és amb tot just seixanta El llibreter Mendel. Sent una pel·lícula irreprotxablement respectuosa cap als últims anys de Zweig, se n’aprecien també les carències, la tímida profunditat, profunditat que només el mateix Zweig podia resumir en unes línies: “De manera que ara sóc un ésser d’enlloc, foraster arreu; hoste, en el millor dels casos. També he perdut la meva pàtria pròpiament dita, la que havia triat el meu cor.”