Ciutat de rates

Hi ha enclosa en aquesta acerada pel·lícula una frase que defineix perfectament el nucli de la història: “En aquesta ciutat, siguis on siguis, no estàs mai a més de cinc metres d’una rata”, i aquesta ciutat és Washington, el cor polític nord-americà i el lloc on convergeixen molts dels interessos empresarials d’aquest país. El caso Sloane dissecciona amb bisturí les estratègies, la ferocitat entre interessos creuats, les tàctiques gens escrupoloses d’especialistes a emportar-se al seu terreny les causes que defensen.

Aquí, se centra en l’enfrontament sense treva d’una insomne executiva, intuïtiva i astuta, amb uns mètodes tan hàbils com poc ètics per derrotar els oponents: els membres de la seua empresa anterior, que defensen el poderós lobby de les armes. Ella treballa ara per a una firma amb força menys entitat, que té com a repte obtenir el suport polític per perjudicar-los el negoci.

Tot plegat forma una complexa partida d’escacs en la qual Elizabeth Sloane és la gran jugadora, la que maniobra amb perícia cada una de les peces, sempre intentant anar al davant de cada jugada, de cada moviment, utilitzant qualsevol fissura emocional, qualsevol manipulació professional per esclafar els oponents.

Entre legislacions que varien segons els interessos que es promouen i sorprenents maniobres, John Madden construeix, en part gràcies a un contundent guió i una admirable i vertiginosa interpretació de Jessica Chastain, un demolidor retrat entorn dels que ostenten el poder, rates vigilades per escarabats, i de passada atorga una possibilitat de redempció a una veritable líder dels despatxos, una implacable exterminadora de rates.