Un parell de sabates

Al marge d’aquells temps daurats en els quals Richard Gere era –i per a part del públic encara ho segueix sent– tot un sex symbol com aquell atractiu pigmalió de Pretty Woman, l’irreductible cadet d’Oficial i cavaller, el trompetista de Cotton Club o demostrant solidesa actoral en Días del cielo a les ordres de Terrence Malick, l’actor no ha gaudit de gaires treballs on hagi pogut brillar sobre la pel·lícula per si mateix. Tenir un personatge ple de matisos que en el seu tragicòmic anar i venir deixi al descobert el mostrari d’un home que guarda en els seus actes i desordres de conducta tota l’essència de la història que s’explica, com li ha succeït amb aquest

Norman

. Què és Norman?, qui és Norman? Potser un home ridícul, un entabanador, un mentider, un heroi, un infeliç, un somiador. Aquest ésser que es mou per un hivernal Nova York atansant-se al poder amb tota mena d’argúcies, absurdes unes, molestes d’altres, carregades de possible innocència o simplement per treure rèdit, va d’assessor en un entorn jueu de rabins, homes de negocis i polítics. Fantasieja i promet ajuda a tothom quan en realitat potser el que més la necessiti sigui ell mateix. Norman pot regalar un parell de sabates caríssimes a un home en hores baixes, que sap que com a la nòria unes vegades ets a baix i altres a dalt. Un home que es convertirà en primer ministre israelià, agraït amb aquest Norman, que desperta tanta commiseració com rebuig, ficat en una teranyina en què la fidelitat es tuteja amb la traïció, on la mentida pot ser la veritat més gran i on un fet gairebé casual pot marcar l’esdevenir d’una complexa situació o, fins i tot, el d’una vida.