Experimentar la vida

L’amic i gran investigador Jorge Wagensberg ho explica amb claredat meridiana: “La ciència no és avorrida, avorrits ho són alguns i la manera com l’expliquen.” Això pot ser extrapolable al cine quan s’atansa en to biogràfic a grans genis del coneixement científic. Obsessives i hermètiques, com la sèrie Ramon y Cajal: historia de una voluntad que va emetre als 80 TVE, n’és un exemple. Sobre Marie Curie, la dona que va aconseguir no un Premi Nobel sinó dos, Mervyn LeRoy va rodar amb to hollywoodià dels anys 40 un correcte biopic amb Greer Garson com l’eminent investigadora polonesa nacionalitzada francesa i la seua teoria de la radioactivitat. Ara és l’alemanya Marie Noëlle la que s’inspira en aquesta dona per detallar els clarobscurs d’uns anys en què Curie va lluitar malgrat l’èxit en un món d’homes, amb un masclista pensament únic en contra, amb la tràgica mort del seu marit i amb la seua batalla amb la vida per tirar endavant els seus fills i el seu treball.

La pèrdua i el seu posterior romanç amb una persona casada la va posar a l’ull de l’huracà però la tenacitat d’una dona brillant aporta a la pel·lícula aquest grau autèntic d’un ésser amb una personalitat marcada i lliure. Amb una magnífica textura, on s’adquireix una atmosfera realista, Marie Curie té la complicitat d’una dona realitzadora que no oblida i posa en escena tant una passió latent per la ciència, com la perseverança i l’afany d’una dona en la seua envaïda privacitat dins d’una societat d’homes, en una pel·lícula que proporciona al seu personatge, com en la recent i magnífica sèrie Genius sobre la vida d’Albert Einstein, molta més carn i os que academicisme.