Innocència gamberra

Amb la que està caient, una de les coses que millor es poden fer és anar al cine, amb el seu aire condicionat, posar-se còmode i passar-se un temps fora del forn. I si aprofitem i exercim de sol·lícits acompanyants, portant gent menuda a veure una pel·lícula animada, ja queda la mar de bé, i així, es té excusa per visionar per exemple, aquest Capità Calçotets, o la que munten dos entremaliats nens hipnotitzant el director del col·legi i convertint-lo en un superheroi ridícul disposat a enfrontar-se al mal, amb un abillament reduït a uns calçotets i a un tros de cortina.

Els seus superpoders són la seua pròpia idiotesa. I és que hi ha desinhibició en la manera en què es tracta aquesta pel·lícula creada per als petits. Potser per això tot succeeix sense codis, sense mètodes preconcebuts, a cop d’innocents escenes unes, gamberres d’altres, que connecten amb el públic infantil gràcies a entremaliadures simplistes que no eludeixen l’escatològic i el primari.

Basada en llibres per a nens creats per Dav Pilkey, on les regles es deformen, a l’estil de moltes produccions infantils actuals de tall televisiu, on predomina el desgavell, Capità Calçotets permet al realitzador David Soren resoldre les imatges al seu antull, per jugar amb matisos, amb el dibuix senzill, amb la tècnica digital, o amb titelles mitjó a la recerca de creativitat dins d’una pel·lícula que no esquiva el seu contingut elemental en les idees dels personatges pensants, que a la fi són nens, amb el seu llenguatge i les seues maneres plenes d’ingenuïtat, desimboltura i atreviment. Al cap i a la fi, és una pel·lícula per a ells, i qualsevol consideració o reflexió adulta sobra.